Cançoner de les Pitiüses

Quan encara era un al·lot m'agradava anar a caçar. Vaig armar uns filetots bé, i me n'hi vaig anar. Sa beurada era grosseta jo, com dic, molt petitot i amb una entrepussadeta vaig fer una capgireta i me'n vaig 'nar dins es clot. 'Guésseu sentit un al·lot més nic que la gran punyeta i per sortir de sa gaveta ho vaig 'ribar a passar tort. S'aigua em 'ribava pes coll sobrava es nas i sa boca. Jo, arpetjant la feia tota però ho trobava molt moll. Tot sol anava pensant: "- més m'hagués valgut es jeure" mirau quina mala sort! I perquè em venguessen a treure cregueu que cridava fort. Per fin me varen sentir i va venir una dona. Vaig pensar: "-l'hem feta bona! Ara em farà empegueir". Jo anava sense calçons que per nedar va millor, i perquè no em ves es botons em vaig girar per redó. I em fot un grapat pes cul jo crec que hi va passar es dit, jo sé que vaig fer un crit com un ca quan fa un dul. També em 'gafà pes cabeis i em va fotre una estirada me'n va arrancar sa mitat de llavors ençà estic pelat, mal llamp per sa condemnada quina classe de remei. Sí que em va treure des clot amb sa seua poca gràcia, Déu li pag i se l'emport a un lloc que jo no hi passi. Es despedí i se'n va anar i amb paraules molt polides em diu: "En tornar a caçar et poses un salvavides".