Cançoner de les Pitiüses

Sa terra eixuta o remuia, sa planta jove o més veia, sa naturalesa és bella i per art màgic es cria igual de nits que de dia veus que t'adora i t'ajuda. Surt es sol i el veus que puja per entre es pins resplandeix de colorins es vesteix com un arbre que floreix de sa rel fins a sa fuia. Si observes i repares ses coses des teu entorn, moltes no saps a com són i les califiques de rares però Déu va criar el món amb ses idees molt clares. Passa un pardal eixerit d'un plomatge molt polit i tu te'l quedes mirant i així com se va allunyant pareix una papaiola. Si tu no dus sa pistola es defén de s'enemic. Salta un coní i sa mateixa tan sols no es gira darrere de tiró fa sa carrera per anar a sa lloriguera que allí hi va néixer i hi va créixer. Camina caminaràs saltant parets i romanins despertant es xebel·lins quan dormen amb bona son un que cova i s'altre pon però no els agafaràs. I així com van caminant, fent voltes i corbeions, veus rates i eriçons, orugues i papaions que uns venen i es altres van. I allà a les nou o les deu t'asseus dalt una solana per reposar un ratet i com que té fam i té set allà ve sa sargantana i et mossega un dit des peu però es fer bé no té preu la deixes fer i no dius res. Si t'hi fixes un moment veus que tot ser vivent de l'aire, la mar i la terra busca pau i no vol guerra per què donar-li torment? Així és i així ho tenim i tant si és clar com maleas jo admir sa naturalesa no sé si està bé o no qui l'encerta no l'esguerra si voleu sabre s'autor jo som en Vicent Tur Serra.