Cançoner de les Pitiüses

Si m'escoltau us vui dir una cosa molt istranya que vaig 'nar a pescar de canya i vaig 'gafar un xebel·lí. Des sustro que vaig tenir i lo mal que ho vaig passar no he tornat més a pescar i a la nit no puc dormir. Quan començ a somiar que m'agafen tremolins que per tot veig xebel·lins que em venen a bequetjar de voltes m'he d'aixecar i vaig a cridar es vesins. I em diuen: "Tu estàs siulat i carregat de manies ves-te'n allà on dormies, no veus que no n'hi ha cap? Mira lo que tens armat amb ses teues tonteries." Jo els hi contest: "Resalut! Digueu què voleu que faci si és que he tengut sa desgràcia d'haver sortit tan poruc si estar dins casa no puc si surt pot ser que m'espassi." I així ho diexàrem anar jo a casa i ells a ca seua. Sa bona va ser sa meua, ara vo'la vui contar. Això va ser l'endemà ja de part de matinada com que havia anat de farra quan me'n vaig anar a dormir altra volta es xebel·lí que em donava sa tabarra. Li vaig fotre una paparra i no el vaig poder ferir, i està clar, no era allí això és que jo ho somiava. I aquí s'història ha acabat perdonau-me si voleu però no vo' n'enrigueu pensau que això és veritat. Si a valtros no us ha passat encara no us alabeu que quan menos vos penseu vo'l poreu trobar enganxat. I aplaudiu si us ha agradat i sinós no aplaudigueu