Cançoner de les Pitiüses

Un dia de Sant Joan molt prompte en sa matinada vaig fer una passetjada per sa banda de llevant. I em vaig trobar amb una iaia aplatada dins es camp jo apenes la divisava que es dia estava apuntant que d'hasta moments dudava de lo que estava mirant. Ella es veia que apretava perquè anava culetjant, però s'idea no em dava que hagués de tenir infant. I és així, ho endevinava no patia d'aquest mal, però es veu que trebaiava per destapar es fumeral. l així com jo m'hi atracava quan ja hi estava arribant mollà una bombardada que el món quedà tremolant. Jo amb ses dos mans em senyava: -"Pare, Fi i Esperit Sant! Déu que m ha guardat fins ara que em guardi d'aquí endavant" No sabia què em passava per més que ho anàs observant. Ses cames me tremolaven i el resto tambaletjant. I vaig telefonar a casa que venguessen a buscar-me perquè no feia endavant. Tot sol mon cor hi pensava quin desastre està passant, tot per culpa d'una iaia que la vaig 'gafar...