Cançoner de les Pitiüses

Just 'via complit quinze anys i vaig començar a pensar que m'hauria d'afaitar que me'n sortien bastants. Jo mai m'havia fixat un altre com s'afaitava per això m'equivocava i tot ho feia capgirat i quan m'havia afaitat llavonces m'ensabonava. I un dia em vaig reparar d'una cosa bastant rara que em sortia molt de pèl però no era a sa cara. Jo dic: -"Com ho faré ara? Vui dir, com, per llevar-me'l? Perquè aquí per afaitar quissà no em 'nirà molt bé però me'l soplimaré i ningú ho coneixerà". Sa idea que vaig tenir trob que no va ser molt fina, no vaig gastar gasolina va ser amb un tany de savina com qui soplima un gorrí. Jo sé lo que vaig patir i es que ho pensa ho endevina que això va ser sa propina es gran mal que vaig sentir. Que es pèl va tornar a sortir més que abantes no n'hi havia però us jur que ho prometia, que ho deia i ho repetia, i ho tornava a repetir que mai més me'l llevaria i encara el duc i està aquí.