Déu terrible amb ardent ira,
farà el món tot cendra viva,
diu David amb la Sibil·la.
Oh, com farà tremolar
quan venga per judicar
tot nostro modo d'obrar.
La trompeta ab vital so,
cridarà a donar raó
a tot poble i regió.
Fins la mort s'ha d'espantar
al veure resucitar
tot quant s'ha de judicar.
Un llibre escrit se treurà
en lo que se trobarà
lo perquè es judicarà.
Veuran lo jutge assentat,
que lo escondit farà clar,
no deixant res per venjar.
Infeliç, ¿què diré jo,
no tenint protecció,
ni el sant justificació!
Rei tremendo en majestat,
que si salvau és de grat:
Salvau-me, font de pietat.
Pensau, Bon Jesús amat,
que per mi sou enviat;
no em deixeu desamparat.
Buscant-me Vós sou lassat,
sou per mi crucificat.
Si em perdés, tot mal·lograt.
Molt just podeu castigar,
mes voleu-me perdonar
ans d'aquell compte donar.
D'haver pecat me sap greu,
fa gran pena el rostre meu;
perdonau-me amable Déu.
Absolvent a Magdalena
i lliurant Dimas de pena,
m'animàreu per l'esmena.
No som digne de pregar,
mes vullau-me consolar
i del foc etern guardar.
Feis-me dels predestinats;
que ben lluny dels condemnats,
gosi amb Vós eternitats.
Repellits los maleïts,
penant en flames i nics,
cridau-me amb los benedits.
Vos suplic, ben penedit,
devant Vós el cor rendit,
que em salveu lo món finit.
Oh, aquell lamentable dia,
en què tothom farà via
per ser per Vós judicat.
Perdonau-me, Déu amat;
Bon Jesús, piadós etern.
Ara i per semre. Amén.
