Tenc la sentenci llegida
si la despedida em dau,
que m'ha de costar la vida
si de jo vos apartau.
Ho causen les males noves
que cada dia em donau:
diuen que som una pobra
i vos amb altri us casau.
Déu vos do una sort bona
així com la destijau.
Vos ne deix trobar una dona,
bell jove, com la buscau.
Si pot ser que us faci honra
de l'amor que li entregau,
que si ve de gent dolenta
a vós us despreciau,
però si és sort que heu de córrer
per insert vos ne gordau.
Si heu vengut per ensertir-me
hi ha alguns que pensaran,
molts n'hi ha que es faran compte
que vós l'amor em gordau.
Jo no sé que els fa pensar
que vós a jo m'estimau,
són quissà vostros bells modos
o que amb ells no us declarau,
que jo me contén aixina
si al cas bé hi reparau,
que quan manco m'ho temia
vós de jo vos n'apartau,
em deixau sense alegria
jo crec que vós no hi pensau.
Tenc la sentenci, etc.
Bona nit, jove polit,
si ja os heu desconegut,
procurau passar alegria
que per jo ja s'ha perdut
per un amor tan polida
per casa hi 'via vengut.
No demostra tonteria
amb so pensar que ha tengut.
Ses coses no li agradan
no les vol prendre amb rebutx.
Jo li alab sa partida
per lo que m'ha paregut
Cor meu no hi porfediïs
que ja has fet lo que has sabut,
no vuigues donar que riure
a ne qui no t'ha volgut,
que ja has 'gut de desconèixer
al que t'agradava tant.
Anit li diré a més veure,
li diré que s'arregal...
Tenc la sentenci, etc.