Cor meu, si acàs t'afligeixes,
disfruta i no hi pensis més,
que encara que t'entretengues
tant tens abans com després,
que has de seguir amb sa planeta
que Déu t'havia promès.
Qualsevol cosa em contenga
pensaré que la mereix,
que sa sort en sa carrera
comportar-la i persegueix.
Jo es conversar amb tu m'alegra
i tu em dius que t'enfolgues,
i amb paraules m'ho fas creure,
quissà tontedat meua és;
i per això et vénc a veure
ses voltes que me pareix,
quan m'agafa s'idea,
diumenge i dies feiners;
i estic en sa confiança
que no vendré per no-res,
sempre que tu me mantengues
lo que em 'vies dit més prest,
ses paraules que em gastaves
conversant es dos només.
diguent-me per cosa certa
que et folgaves que vengués,
que em daries l'amor teua
sense ningun interés,
per mai més tornar endarrera
finsus que el Senyor ho volgués
que la vida teua o meua
Déu del el al dispongués.
Però alguns de sa gent teua
es seu pensar no és aqueix;
pes seu gust lo que voldrien
que jo em descomparegués
en lloc a part retirada
finsus que m'avorrigués,
i que en tornarmos a veure
ton sebre em desconegués.
Cor meu, si acàs t'afligeixes...
Perquè ningú t'hi contesta
satisfacció ni res,
i un que s'ha de viure en pena
un curt temps, llarg li pareix;
cada dia es desespera
i una hora pareix un mes.
Jo em folg d'una estona alegre
i em contén sempre que et veig.
Amb això jo et vaig a temes:
veiam qui se'n folga més;
que no en sap greu que conegues
ma voluntat a on és,
que és amb tu si m'avorreixes
tant com si em vols veure més;
que jo en formar una idea
ja sé de què dependeix,
si és una persona veia
i ha vist el món al revés.
Mossènyer en dies de festa
dalt sa trona ho repeteix.
Si treu una experienci
jo ho conec en més de tres.
Quissà ho causa una innocenci,
que bastanta en posseeix;
no sé tres i vui dir trenta,
mirau si m'afavoreix.
I en tot se fa diferenci,
i en algunes coses més;
i, sinó acataus d'un pobre,
si va a un lloc de doblers:
ja el posaran de mal home,
maldament siga cortès,
i prest diran a s'al·lota
que no hi ha de parlar més,
que li digui que no hi torni
just aquella nit mateix,
primer li diran en bones,
i tantot ja més de veres.
Jo, si he-i vengut a ca vostra,
no ha set per cap interés,
ni us hi demanat cap cosa
per voluntat que en tengués.
Jo, si vénc alguna volta.
ja deveu sebre per què és:
vénc pre el sí de s'al·lota,
quan vulga si li pareix,
no dissimulant cap cosa,
jo ho dic just així com és.
Quan me'n vaig surt per sa porta
i prenc es camí que veig;
i aixina, si vaig a l'orsa,
sent tot sol, ningú sap res,
que aiximateix arrib d'hora
per dir tot lo que vuigués.
Si has pensat arreglar comptes,
ja vets ningú t'ho impedeix,
tant si vols dir-me que torni
com si no he-i de venir més.
Jo en anar-me'n ja estic prompte
per tornar demà mateix,
que pensaràs que en tenc gola,
amb ses aproves que he-i fet.
Si es diu missa i no hi som d'hora,
s'altra volta hi 'niré prest;
però amb tu, si altri em guanya,
ja he-i perdut i no hi tenc res.
Cor meu, si acàs t'afligeixes...
Si et vols apartar de jo,
ja has fet una bona idea
per veure'm anar amb tristor.
Ja conec sa sort que em queda,
i aconhortat n'estic jo,
tanta si és bona com dolenta.
Tu, si parles amb algú
i t'ofereix l'amor seua,
no has de estar per jo
si és es teu gust, la pots pendre,
que el mateix ha de ser això
que donació amb reserva:
feta d'un notari bo,
nengú la pot tornar enrera.
Amor, amb ton servidor
els mateix t'ha de contendre
que heu d'acabar ell o tu
seguint aqueixa carrera;
que ho és sa llei del Senyor
i mai en res l'hem d'ofendre,
que sense Ell no hi ha perdó
ni per cap procés defensa.
Ara és bona ocasió,
gurdem l'ànima prudenta,
que l'enemic tenga por
d'estar a sa nostra presenci;
que el dianye és molt traïdor
i cada dia mos tempta;
i Déu li és superior
i és que segueix sa llei recta;
i és impossible es que és bo
en cap perill poder perdre;
i ell, perquè ho spam en té por
i està carregat d'enveja
que no en pot comportar més,
i allà on no pot fer presa
prompte se'n descompareix,
que prompte coneix s'idea
d'aquell que s'arrepenteix,
qque un pecador, si s'esmena,
Déu no el desempara més,
i el recebeix i l'hereta
de lo que li té promès,
que és una glori per sempre
que no ha d'acabar mai més;
i si és un que es condemni,
per això viu tantmateix,
que sempre té qui el tormenta
sense esperança de res,
és un esclau de revenja
de lo que ha fet i mereix,
que enc que vuiga no pot pendre
ningun sagrament honest,
que ha tengut la sort de perdre
l'ànima i no culpa res;
ni mancos no es mereix veure
sa Casa de Déu després;
jo em pareix que és cosa certa
que s'ha trobat en papers:
per la mort no hi ha defensa
per pobres ni cavallers;
ni l'escusaran ses rendes,
per moltes que un en tengués;
just del món ne podran treure
ses bones obres només.
Cor meu, si acàs t'afligeixes...
