INFORMACIÓ
Número de fitxa | 89

Subgènere | Cançons

                            Porfèdia

Estil | Redoblat

Temàtica | Puntosa.

Subtemàtica |

Recollit per | Joan Castelló Guasch?

Transcrit per | Joan Castelló Guasch

Data | anterior 1950

Font | El Pitiús 1950 pàg. 5

Porfediant / Per 'ribar a l'Avemaria...

Porfediant -Per 'ribà a l'Avemaria tenc de partí amb so solpost. -Yo mai hei estat per dir-te que em som afectats tots dos més que de sa pasta frita que fa molt millor pel cos; yo en festetjà una mica, a la nit dorm i repòs. - Si sempre vens per ses meues farem algun tracto es dos; que hem d'ajuntar sa cuïda, es baleig i ses llavors i agafar sa palomida ya que la pescam tots dos. -Per pal·là amb tu, deixaria de menjà un guisat d'amfós, ho dic sense estar dormida ni veure es dia boirós, yo a ma mare oblidaria sols poguessem viure's dos. -Si no son tot tonteries, es un pal·là falagós; només amb això viuríem sense ser trebaiadors, que sa bona gràcia salva per vendre ses figues flors. -Ya me vas amb comparances que és cosa de ser doctors. En lo que es gasten fiscanses fa tornà es tracto dubtós; un que es formal sempre alcança un tracto més miraclós. -Pareix que et poses de punta i es fetge et torna filós; sempre has de tenir en compta que som un jove puntós, que en enfadar-me en faç fotre des morts i des vel·ladors. -No et mirava de mal gènit per veure't tan pigatós, aquesta és s'experiencia de trià es gorrins millors, es invenció moderna, creute-ho no estigues dubtós. -Es vi ya s'ha tornat agre i em faràs 'nar cavil·lós; s'amfós no arriba a ser pagre... gracis que fos roncador; ya t'has tornat babaiosa amb so cap des nas mocós. -Sempre has de gastà asenades ¡mirau que ets poc empatxós! Hei sentit a di a vegadas lo que un no ha d'estar dubtós: que en ser un de poca barba es home poc vergonyós. -Per pal·là amb tu és necessari un que no siga empatxós que arribes prou a sa fita per passar ses partions. -Per 'ribà a l'Avemaria tenc de partí amb so solpost. -Yo et vaig a fer-te memoria de lo que varem tractar un dia en sa matinada que veniem de vetlar, que haviem d'estar promesos... tots dos hi varem firmar. -I em recorda que ta mare va ser sa que ho va xevar i em va prometre sa llana des moltons quan els tondrà, i fer-me una coca plana amb sucre quan pastarà. -Ella no defuig des tracto però no em tens d'enganyar, que festetges amb ses altres i això em fa mal pensar; un que es casa; be procura per sa dona estalviar. -Yo també vull advertir-te de lo que pots excusar: festetges per sa finestra amb tot qui ve a olorar, i yo tenc de pasar pesta... ¡mal raio els puga escorxar! -Mira que Déu no permet es costum de flestomar, i et sortirà el berruguet un dia anant a caçar, i et giraria es barret i et faria rabiar. -Vaig comprar-me una patena, port senyal de crestià, i dic algun parenostro resat en particular; tu ya et devies fer compte que no em poria salvar. -Tu voldries ser bon home però poguent-me pigar que amb una mà dus un sable i en s'altre un tros de pa; tu vols ser Déu i el diable, mira com t'he de lligar? -M'han dit que eras cullerada, i m'ho arribaré a pensar, ets niga i molt mal pal·lada, t'agrada escaraietjar; que sempre has d'armar bugada, i per res vols 'cobardar. -Yo qued tota borronada i a sa gent dam que pal·lar, que sempre has d'armar baraia per poder grunyir i bramar; si has de pal·lar d'aquest modo, ves-te'n , i no has de tornar. -Ara m'has fet sa taiada només l'hei de capgirar, tu quedes niga, inflada, que es perjudici pel cos. -Per 'ribà a l'Avemaria tenc de partí amb so solpost. -Yo pas una vida trista des que tu m'has oblidat, no dorm ni veig ningún dia amb gust ni tranquilidat, si tornes et prometria sempre ser ben respectat. -Yo vull portar sa somera i e-hi vull 'nà encaramassellat, i em servirà de recreio i d'estalviar calçat... Em sap mal perquè ja es veia i no brama acompassat. -Yo et podria deixar s'ase, però no el tenc aregat; només té falta de feina i dar-li sarment gruixat: per dir-ho, amb poques paraules, ¡Jesús meu! Va esverutat. -Per escusà aquest defecte el 'vies d'haver capat; qualsevol dia t'afronta si fes algun desbarat; en caminar de dos cames, fuig d'ell; o ten-lo farmat. -Mal d'altri riaies són, res te dona mal de cap; això és s'imatge del món: quan un riu s'altre ha plorat Déu mon deix sortir amb bon nom basta que ho he començat. -Yo des teus trebais m'en dolc, també som desgraciat, no faç cap pescada bona, no som pescadò acertat; hauré de deixar s'ofici i buscar-ne un de millor. -Per 'ribà a l'Avemaria tenc de partí amb so solpost.