1ª cobla
El Senyor em do resistènci'
contra tot perill dolent
i ma part de s' innocènci'
i em do bon enteniment
per viure amb sa conciènci'
just i cristianament;
un cos per viure perfecte
no romp ningun manament,
perquè el mon dóna fustesa
i un se distrau fàcilment,
que s'interès de la terra
mos suma es coneixement.
Si's un jove que navega
i un bon caudal mantén,
com és noble i de respecte,
tot lo món s'hi entretén;
lo que vol li concedeixen,
s'hi emplien gustosament.
Si's un que té pobresa,
ningú l'escolta ni'l sent;
no li val sa diligènci',
que sempre queda perdent,
fins a tant que arriba a veure
com lo hi donen a entenent;
i si té algun defecte,
no sent ric cau malament;
prompte li giren s'esquena,
no li fan acatament,
no li entenen sa conversa:
qui és tartamut se turment,
qui està ferit se recela,
no l'enganya es pensament.
El Senyor em do resistènci'
contra tot perill dolent.
2ª cobla
No sé què hem té de seguir
vent sa sort desbaratada;
naveg i no faig camí,
decaig i no puc alçar-me,
que sa vida d'un fadrí
bé ho és una cosa rara:
que emplia es temps de dormir
per sa fosca i sa rosada,
i si li és agraït
s'emplia i no s'espanta;
però si es troba avorrit,
no istranyeu si es cansa,
que onsevuia cabil.'
no pot fer cap avançada.
Molt mal és un no ser ric,
que tot l'human s'en repara;
si és de s'al·lota ben vist,
no ho pot ser des de la casa;
que si hi va, dóna embolic
i si ni hi és no hi fa falta;
i ha de deixar per s'oblit
s'alegria que més ama.
I tot això ho venc a dir
conforme a lo que a jo em passa,
que m'he enamorat de qui
crec que no en tendré altra;
tan retirat com vesí,
jo on tu tenc l'amor posada,
just com si no tengués fi
lo que veig que prompte acaba;
sa sospita m'ho fa dir,
o sa poca confiança,
que si em donasses el sí
seria conversa falsa,
que et farien penedir
diguent-te moltes paraules,
diguent que et val més un altre
d'un merit suficient,
un jove a n'es teu agrado,
conforme i condescendent,
que joventut i veiesa
tengués un bon passament,
amb tota suficiènci'
per viure honestament.
El Senyor em do resistènci'
contra tot perill dolent.
3ª cobla
Jo em folgaria de sebre,
bon amor, s'ideia teua,
que un que a les hurtes navega
sembla una persona cega:
no sap per on ha de prendre
per seguir bona carrera;
lo guanyat ho torna a perdre
i el seu cor se desespera.
Digues-me per cosa certa
si de mi n'estàs contenta;
si no dona'm a comprendre
si no n'estàs satisfeta,
que no et vendré a fer conversa
si no n'has d'estar contenta;
jo deixaré de venir
sense de tu tenir queixa.
Enc que és una nova trista,
de bon gust mon cor l'accepta;
i si ni Déu me'n retirga,
si l'he de tenir dolenta,
que em siga causa de viure
despacientat o en pena,
que això ja es sol succeir,
en alguns tenim exemple,
per mor de sa dolentia
del dianye que mos tempta;
i pot ser que ho endevinga
si veu sa fe falaguera,
que mos vol enganyar en vida
per després sortir amb la seua
Encomanem-n's a Maria,
que ella és sa millor defensa,
sa que mos pot lliurar sempre
de qualsevol mal dolent.
Demanem una fe viva
i un mèrit suficient
per poder alcançar carrera
i anar-lo alvenciguent.
El Senyor em do resistènci'
contra tot perill dolent.
