Cançoner de les Pitiüses

Dalt es puig d'en Francolí, vora sa Fita Reial, vaig sentir que em cridaven i m'hi vaig anar atracant per veure si coneixia tala classe d'aferam. Vaig veure una jaiassa que tenia es cabells blancs, vaig veure duia gonella i mocador per davant i em va dir que què buscava, li vaig dir que esclata-sangs, i em va dir que en tenia un, que era de s'any d'abans i que no li taparia enc que hi posàs ses dos mans i jo resava a Sant Antoni i oferint-ho a Sant Joan, que me'n guardàs de ses ungles d'aquell bitxo tan estrany, de sustros i desatinos m'han tornat es cabeis blancs, s'altre dia els vaig comptar, me'n trobí seixanta i tants i ara en vull fer una deixa de tot lo que he tengut mai, set banques i set cadires, set canets a cada infant, sa dona que mengi i begui des sous que tenc en es banc, si no s'ho maleficia ja tendrà que anar passant, fent un jornal cada dia com jo he de fer esclavetjant.