Cançoner de les Pitiüses

Anit passada ha hi érem i anit ja hi tornam a ser, i es mirall que jo em mirava anit passada es rompé. L'he romput i no en tenc altre, i ara en què em miraré?, en sa cara de s'al·lota que és un mirall vertader. Jo la prendria per dona si tot hom ho trobàs bé, fos a gust de pare i mare i sa germandat que té. Ses persones que m'escolten, quin pensament deuen fer?, deuen dir que som un pobre i que no l'alcançaré. Ho som, pobre i fill de pobres; pobre som, pobre seré, no me'n tenc per avorrit perquè és ser pobre no m'hi priva; que no pugui anar a lloc ric, en ses cadires més baixes que hi seuen es més petits, i en ses cadires més altes es rics i es que no ho són polits.