Alegria meua amada
de tanta estimació,
Sembla que et trob trasmudada
d'alguna altra ocasió
digues-me que n'és la causa,
jo t'ho deman per favor.
Si estàs de jo agraviada,
jo et vui demanar perdó.
No he vengut per fiscatjar-te
ni fer es parlar de doctor,
que venc per enamorar-te;
plaguera a Déu que hi fos bo!
Enc que tu no en passis falta
que siga ton servidor,
que vénc per adelantar-te;
de ser altres des curtó,
i tu em fas una conversa
que jo cuid tenir temor
que passa que en venen d'altres
més an es teu gust que jo.
Podria ser endevinar-ho
sense ser-ne sabidor.
Mirau que sense pesar-ho
que ho seria un tino bo!
Això seria agafar-ho
sense ser-ho caçador.
¿A on són ses confiances,
que em deies que estàs segur?
Que està el cel guardat de lladres
i tu de casar-te amb jo.
Quan veig cosa que m'agrada,
llavó em pervé sa tristor.
Alegria meua amada...
Anit hei volgut tornar,
que el cor meu ja t'enyorava.
De poder-te posseir
temps ha que en tenia gana.
Ja és hora si vols venir
per sa meua contornada,
que em diràs que és lluny d'aquí
i no m'importa esperar-te.
Ell no tractam de fugir
en no ser que mos encalcin,
que en arribar p'es matí
si és an es teu gust ja basta.
Pareix que no em dius que sí
o sembla que molt te costa,
i a jo no em contén així
en covidar-me a ca vostra,
que no m'és res es venir
encara que faci fosca,
per poder-me devertir
en sa companyia vostra.
Déu m'ho la deix posseir
que poguem dir que sou nostra,
i es altres puguen tenir
enveja. es que mal mos volen.
Si a tu et pareix que és així
m'has de desenganyar prompte;
però no t'has de desdir,
perquè seria una afronta,
que està molt bé es mantenir
sa paraula que un se dóna
que a tu no t'han d'avertir
lo que és per aquesta cosa .
La veritat es pot dir,
que és una paraula bona.
D'encians venc per aquí
jo et pratic per bona jova,
guapa i en fas devertir,
i això és lo que m'enamora,
i aiximateix puc sentir
alguna paraula bona.
Si vénc i me la vols dir,
pensa que el meu cor s'en folga,
que quissà ho faré sentir
a tot qui em sent i m'escolta.
I a tot qui em sent i m'escolta
i a tu que estàs vora jo,
que ja deus estar cansada
de sentir-me a fer remor;
però encara no m'has dit
si hei de tornar o si no.
Vent que no m'hi contestaves
ni m'hi tornaves raó,
i aiximateix pensaré
que tant t'és si vénc com no.
Alegria meua amada...
Mira'm amb la vista plana
en no ser que et faci por.
Diràs que sa meua cara
no t'obliga per això.
Sa teua sí que m'agrada
sa més que hi ha en es curtó,
que ho ets bens fesomiada
i en tu demostres vivor.
Pareixes una mançana
pintada de vermeior,
i això no et fugirà encara
que t'ho rentis amb sabó,
no vui dir anant en bugada,
que és nova i sense brutor.
No quedes despreciada
diguent-te aquesta cançó,
ni voldria molestar-te
amb algun mot o regló.
Jo em returc, que ara em deixava
un mot que és de lo millor.
Déu t'ho mantenga com ara,
si és voluntat del Senyor,
que ets una al·lota assortada,
tot pareix que et va a favor.
Sembla que Déu t'ha portada
an el món per dar honor,
que ets sa més apreciada
que tenim en es curtó.
Així s'ha seguit fins ara,
i endavant que vagi bo.
Em ve una temporada
d'haver de passar tristor,
de veure't desapartada
de qui et du estimació,
que prompte seràs casada
amb un hereu superior,
polit i de bona casa;
jo ho dic perquè en tenc temor.
No ets per entenent dar-me
que em dus estimació,
No sigues dessimulada,
declara s'intenció;
que això ho fas per enganyar-me
i jo em pareix que no és raó.
Alegria meua amada...
