1ª Cobla
Ja que me'n demanau dos, / vo'n diré una per riure
Que per jo és molt costós, / que cantant no s'hi pot viure
Perquè s'hi guanya molt poc, / jo em sembla que em perjudica
Us he de parlar de tot, / de cosa de golosina
Us he de parlar des mort, / que tenguereu s'altre dia
De sa xulla que ha tengut, / i també de sa varia
Com amics i coneguts, / mo' n'heu de fer una frita
I si haguésseu fet bescuit, / tampoc m'assidonaria
Ja podeu treure'n un tros, / i posau's a repartir-lo
Que si em dau es cap des coc, / no m'agraviareu mica
I si me'l donasseu tot, / tampoc m'assidonaria
Que ses festes han vengut, / i hem de demostrar alegria
Podria ser venturós, / i he de treballar per viure
Ja que me'n demanau dos, / vo'n diré una per riure.
2ª cobla
Vàrem fer una promesa, / d'anar a vesitar un sant
Si voleu sebre a on era, / i a n'aquina capital
Sant Mateu de Sant Antoni, / que és es patró prencipal
I es dia que mo n'hi anàvem, / abans de ser a sa Raval
Mos encontràrem un home, / que ens va demanar: -on vo'n nau?
Si voleu que us hi ensenyga, / jo us faré veure on cau.
I aviat va dar a comprendre, / que ho era es jutge de pau
No era molt de respecte, / perquè duia calçons blancs
Amb ses burjaques obertes, / sense dur res per davall
D'una banda a s'altra es veia, / tot es poble de Portmany
I es va posar a seure en terra, / i em vaig estar reparant
Que es botons de sa bragueta, / no endevinaven es trau
I per una junta es veia, / un borrelló de pèl blanc
No ho eren tot filagasses, / també hi portava un senyal
I em vaig fer un poc enrera, / que just li estava davant.
I li vaig girar s'esquena, / que veure'l causava espant.
I vaig dir a sa companyera, / segueix vejam si mo'n nam
Que si ho hagués arribat a veure, / no hauria set ignorant
Mos convidava a ca seua, / o que hi passassem tornant
Que mos pagaria es beure, / i lo que fos important
I així mos va dar a comprendre, / que ho era molt lliberal
I amic de fer favors, / en qualsevol cosa siga
Ja que me'n demanau dos, / vo'n diré una per riure.
3ª cobla
I ara vo'n diré una altra, / que sembla poc a n'això
D'una nit que navegava, / amb més fosca que claror
Que feien trons i llampava, / i anava fent ploïcó
M'encontrí amb un enfastarma, / que va causar-me temor
Portava canons de canya, / i feia molta ramor
Jo en aquell temps portava armes, / d'aquestes de bon canó
I vaig anar per desparar-les, / per guanyar-li l'acció
Veixguent que no es bategava, / ni es feia espants de jo
Vaig fer com qui s'hi tirava, / i m'hi tirí de cabussó
I ho va ser una iaiassa, / feta vora un estaló
Que cuidava de ses faves, / cregueu que era un bon pastor
I desenganyant-me de tot, / vaig tenir gana de riure
Només de veure amb quant poc, / un home s'atemoriza
De sustros i galardons, / que ve que es cabells s'arrissen
Que per això n'hi ha pocs, / que tenen sa clenxa llisa
Jo he vist anant per el món, / tota manera de bitxo
Que hasta he vist terratremols, / i es pastorells a fer crida
Ja que me'n demanau dos, / vo n'he dit una per riure
