I ara què voleu que us diga / quan tot ja està repassat
Ses cançons que sabia, / totes vo' les he cantat
Però vull ajudar a la costa / i a dir cançons i cantar.
Per anar seguint ses modes / i s'antigament deixà,
i que amb això i amb altres coses / em pareix que em convendrà
Es homens faran maniobra / i ses dones hem de filar.
I així mos faríem roba / i no n' hauríem de comprar,
i dur es sous en es de Vila, / que saben aprofitar.
I demanam cotonets i llistes / i diuen que no n'hi ha,
i amaguen sa més polida / per en ser que els convendrà.
I em volia fer camies, / casi no en tenc per portar.
S'altre dia vaig 'nar a Vila, / veureu lo que em va passar;
vaig comprar un tros de tela / que poc passa de tres palms.
Sa roba ho és molt polida, / de llana o de tartan,
cada poc tros una via / amb un coloret molt istrany.
M'ha sortit curta i estreta, / just pareix un davantal.
Només em tapa ses mimes / i molt poc tros més avall.
Es homens ja m'hi fan pesta, / pareix que van reguiant
i que diuen que mostr sa bresca; / jo no he pensat que fos tant,
però perquè passi sa fresca, / de voltes vaig repouant ,
pareguent que vaig alerta, / quissà m'he 'nat descuidant,
que aqueix temps un mosquetja / i sempre un va remanant,
I temps de recuita fresca / que ses mosques fan aixam,
casi sempre s'esverguen / allí on més nosa fan.
El dimontri són ses mosques / per ser un mal aferam,
llepen a planta baixa / i pugen en es pisos alts;
tota llei de palancana, / casi sempre van llepant.
També es tiren a sa sopa / en ser que un la té en ses mans,
I no entren dins boca / perquè un les arruixa abans
