Cançoner de les Pitiüses

Vaig trist i no sé el que em passa de veure lo que em segueix, cada hora el cor meu s'aglassa vegent lo que m'ha acontés De veure que pe es poc sebre que tenc ja no em diverteix. Emperò jo en tenc sa culpa de tot lo que m'ha acontès, puix que m'hi apassionava una mica massa pret, perquè no sabia encara aprou sa passió lo que és. Per això s'enamorada ara de mi es desconeix, quan jo mancus me pensava que un tal m'acontengués. Bon amor, si acàs m'oblides que no poguem pal·lâ més, aixímateix vull contar-te es meu pensament quin és, encara que tu pots dir-me que casi ja el saps demés; encara que tu això em digues, dir-te vui lo què em segueix, i és que jo lo que voldria casar-me amb tu tard o prest i que tu no m'oblidasses mentre que en el món visqués; emperò és al quantra: hauré de dî, segons veig. que en no conversâ en sos altres el teu cor no es diverteix Vaig trist etc. En sa meua enamorada veureu lo que me hi segueix: que ser-hi casat voldria i que no es penedigués que jo no'm penediria si un tal veure pogués. Res altra desitjaria més que uns tenis honests que passar-hi aquesta vida i glori quan morigués, que deuran, quan hora siga per pobres i cavallês; que si d'això fossim dignes ja no hauríem menestè anâ uns darrera s'altres enganyant qui més pot més. Vaig trist etc. Amor de mi tan amada, digas-me amb a què t'hi ofès, que'm véure'm sa cara em falses; no puc pensâ això com és. Heu causa que en vénen d'altres que et deuen agradar més? o's de ca teu t'ho diuen i tu bastes a creure'ls? Si és així, si al cas t'oblides de mi, bona excusa tens per donar-me despedida o anar-me desnebiguent; pots dî que estàs obligada a creure sa teua gent, que es infants creuen es pares, així mos ho van diguent. Trobo una cosa arreglada que es jovens creguen es veis; d'altra par és cosa mala si et desfàs es gust per ells. Si per pregueris te cases per donâ gust a en els teus i llevo per algun dia veses d'anâ'n sentiment, a què t'ha de dâ alegria si en tenen sa culpa els teus? En tocant a aquesta cosa jo hi tenc un mal pensament, que estic cavil·lant cada hora, perquè ja s'acursa es temps, i encumentant-me a Maria i al Sant Cristo del Convent que ens deix viure amb alegria i amb un pensâ diferent. Més m'estim viure'm aixina no desconfiant de Déu, que no posseí riqueses si han de sê contra es gust meu. Si mai arrib a casar-me, que Déu m'ho tenga promès no em vui escoltâ paraules ni crèure'm ninú per res; pensaré que ha set sort mala tal volta que em persegueix o que Déu me l'ha enviada perquè jo me la meresc; perquè Ell es nostre Pare i fa lo que li pareix; Ell en tots los del món mana perquè Rei de naltros és. Per això anant en cuidado a ofendre'l ni a pecâ en res, mos farà hereus de la glori ja que mos ho té promès. Cada dia mos ajuda perquè no anem a través, sempre està al cel esperant-mos i heu està braços oberts. Trist vaig i no sé el que em passa de veure lo què em segueix, cada hora el meu cor s'aglassa vegent lo que m'ha acontés.