Cançoner de les Pitiüses

Mo n'ha quedat un record del nou-cents setanta-dos i una cosa dins el cor a tots es espectadors d'aquell desastre tan gros que ha set un cas horrorós; molts han 'gut de cobrir el cos de negre i llevar color. Sense consol ni repòs i amb males condicions, moltes llàgrimes i plors i de tribulacions. Portant corones i flors a un acte religiós, per anar a adorar algun tros que era una mica dubtós, però aiximateix supòs que es feien reflexió si seria carn i os de tals generacions. De tants que n'havien mort de petits i de majors. Quin rumb amb tant mala sort no té comparació i encara es sebre no és pot ses equivocacions per 'nar que anaven tort que estava un poc boirassos, però és estrany des pilot, un des bons aviadors, que ja coneguent es lloc, no tengués precaucions, sabent que passaven prop de lloc alt i muntanyos. Just varen 'nar a pigar es toc a un lloc tan perillós. S'esclafit va ser tan fort, tan gros i tan espantós; saltaven llames de foc per tots es alrededors. No es paga en plata ni or tantes desperfecions, faltant-los llavó tan poc, només un minut o dos, per arribar a s'aireport si es vol 'gues set percurós. Mo n'ha quedat un record del nou-cents setanta-dos Va causar remordiment en tota sa nació, que es va sebre de moment d'aquesta perdició. D'algú que estava present quan va fer s'explosió va dar es passos correguent, com és s'obligació, per donar coneixement a s'autoritat major va (...) s'accident que hi 'via 'gut susllavó. S'alarmà tota sa gent de dins sa població, llavó també seguiguent hi va acudir es batalló; soldats, cabos i sergents també algun superior, i es que tenien parents prest els va 'gafar calor. N'hi caigueren més de cent sense cap salvació. Pobres d'aquells ignocents de tanta compassió que recebiren un crem de poca aturació, ni menos tengueren temps de posar-hi atenció, ni d'encomenar-se a Déu amb nenguna oració, però resarem per ells amb bona devoció i a més de ser-ho consents d'alguna donació per fer-hi un monument obra d'un bon escultor, que hi quedi per molt de temps sa representació. Per no acansar més sa gent acabaré aquest regló; ja coneixereu que tenc molt poca explicació que falt a dret i a tort quisà ho seré molestós que de pensar-hi em torn groc i em pos un poc nirviós. Mo n'ha quedat un record del nou-cents setanta-dos Tant si és hivern com estiu, igual de nits que de dia, un no pot estar tranquil ni fer segura la vida; Que un sempre corre perill i a onsevulla que un siga i encara llavó sentiu qui li apareix mentida (...) un que riu un altre plora i suspira igual es poble civil que es que ha de 'nar a formar vida(?). Moltes nacions tenim que estan en plan ofensiva, i estan sempre construint moderna artilleria, per dirigir es projectils talment allí on volien. I es avions destruint ciutats i la pagesia; ses baixes compten per mils, pagant qui no ho mereixia. S'humanitat va patint i algun queda a la ruïna, i es grossos donen mitins menjant pollastre o gallina; que es que duen es control són ses potencis majors i enganyen a tot qui es pot que es valen de ser traïdors. Mo n'ha quedat un record del nou-cents setanta-dos