Cançoner de les Pitiüses

La senyora es pentinava la coeta en es balcó. Va passar un fii de rei sonant una guitarreta: -Si pogués estar amb la bella una nit sense temor! -Mira que podràs estar-hi, encara que fossen dos. Mon marit és a caçar pes putxos de Tarragó. -Si això és veritat, senyora, una pesta vui tirar: Que es uis que el veren anar-se'n no el puguen veure tornar. -No digues això, don Condi, mira que et castigarà; que ell ne té moltes hisendes i alguna cosa farà.- I estant amb so terremoto ja varen sentir tocar. -I qui és això que toca, que a tal hora vol entrar? -És es teu amic que toca, `xeca't i deixa'l entrar.- La senyora se n'hi `nava tan trencada de color. -I què tems de mi, senyora, tan trencada de color? Que n'hi tens amics en casa o m'hi vas de tració? -No t'hi tenc amics en casa ni t'hi vaig de tració, però que he perdut ses claus des més alto mirador. -Si això és veritat, senyora, torna't an es teu color, perquè si eren de plata, d'or fi les faria jo; i ell devien ser de ferro, ja ho és veritat això, i es ferrer que les va fer les¹ en fa més, si le hi dic jo. -De qui són aquelles armes que estan a l'arrambador? -Seues són, de mi don Condi, tu padre les hi envió. -De qui són aquelles robes que estan en l'estenedor? -Seues són, de mi don Condi, ton padre les hi envió. -De qui és aquell cavallo que està en el reguinxador? -Deixa- ho estar an el cavallo, tu padre le hi envió. -I qui és aquell cabeçu que està en el descansador? -Deixa-ho estar an el cabeçu, que és es teu germà major, que ha vengut de la palaia.² Està en el descansador. -Si acàs això és veritat jo l'alçaré amb palmes d'or, però si no és veritat ha de morir ell o jo.- I va encendre una candela per encertir-se mellor. I un li va dar de sa daga, s'altre li da des dagó. I un va morir a trenca d'alba, s'altre en es sol eixidor. I ella va morir a les deu, hora de missa major. Déu mos guard de tal desgraci, morir en repenteció. I un minyonet que tenia va morir amb so regiró.