Cançoner de les Pitiüses

cançó des personatge Un, segons es personatge, té de gastar ses raons, i ara em trob a un paratge de grans satisfaccions. I el meu cor no se n' afatja i amb uns coneixements bons, no sabent dir paraules de bones condicions. llavò diran an es (1) altres, com amics i companyons, i aniran cobrint ses faltes que he fet en (2) ocasions. Anàvem (3) de casa en dissabte i tornàvem (4) en dilluns i alguns amb raó pensaven de ses meues accions: deien que no me'n cuidava de ses obligacions, tampoc que no els ensenyava molt bé ses oracions: "Tu, enc que tengues bon llinatge, no en fas demostracions." Tornada II Es ram de s'esglesiàstic és es més honrat que hi ha, enc que és fet com un elàstic que minva i pot allargar, que (5) també han de tenir ansi perquè podrien errar, tenguent la llei de gordar-se davant la vista en sa mà i lo que tenen privança se n'han de sebre guardar, així com jo i tots els altres que en aquest disterro hi ha. I així a l'amo de la casa també li dic que em perdon, pregant sempre a sant Jaume, suplicant a sant Ramon, que la mare de Déu faci benefici a tot el món, que naltros a sa seua imatge ja el portam en porfessons. Tornada III Ara, mentre que hi pensam, us vui dar l'enhorabona de sa sort d'aquest infant que ha predicat dalt sa trona; que té un signe legal i ha vengut al món per honra, és sa vostra pròpia sang, ja l'ha multiplicat bona. Si vos n'anau reparant de sa seua vestidura, ordres té en ses seues mans d'abraçar tanta hermosura: una hòstia tan brillant com es Déu que mos adora, per naltros va derramar la seua sang preciosa, per anar-mos defensant de la serpent espantosa, i és que no consiviram de lo que és mereixedora. I així es (6) que sou capellans no podeu sortir de l'orde i naltros, com ignorants, també us hem de tenir compte, perquè el món de vicis mals n'està un camp de plançons perquè n'està de plantatge com si es 'nàs a messions. Tornada IV Aquest món qui l'estudia per tots es punts trobarà però molta embrolleria, que és de lo que més hi ha. Si el traduesc cada dia tota classe deu gonyar, i el llibre de picardia ara va regir un temps ha. Sa pressona és lliure i tria de lo que vol disputar i Déu també prendrà guia des modo que vol obrar, si perd o si ganancia, qui ho sap no mos ho dirà. Amb una boira que hi `via (7), que a la terra va baixar, just així com Ell volia [a] Moisés les va entregar, diguent-li que es folgaria que el sabéssem respectar i llavò mos donaria glori (8) eterna per entrar. Facem una renuccia de mai més tornar a pecar, la gent se visca tranquil·la i el món s'acomodarà. Apartem de sa ruïna, no mos deixem ru'inar, que és lo que mos desgracia aquest tan dolent pensar: no creim que ha de venir un dia que Déu sentenciarà sa bondat o dolentia i paraules que un dirà, obres, pensaments, sentides i errades, si n'hi ha. Si hi ha alguna mala espia Jesús la retirarà, as costat hi haurà un signe, bon testimoni farà, junt amb sa fe de batisme, que també ho declararà. Sacerdot, padrí i padrina, que mos varen batiar, tots es documents en vista, que ningun n'ha de faltar, i llavò passaran llista i cada qual respondrà amb una veu baixa i trista, d'espant farà tremolar, de veure qui mos registra amb una espasa en sa mà, i sant Miquel que mos crida, es bé i es mal pesarà. Ell és as punt que es despatxen ses darreres condicions. Serem en aquella platja de totes ses nacions i menjant aquell formatge serem Déu sap es millons. Tornada V Molts d'anys i bons pogueu viure i un semblant dia cantar, amb gràcia i amb alegria jo i tots es altres que hi ha, perquè sa llei mos obliga tothom igual respectar, que és sa nostra politiga o així em varen ensenyar, que tractàs amb cortesia, que Déu a tots mos crià, i un, per intel·ligent sia, ningú no es pot amenar, i si no es confés que ho diga, veiam si em desmentirà. Vaja, cor meu, si t'expliques, que ja et cuides a tardar, que hem vengut as Pla de Vila (9) no amb (10) compte d'agraviar ni fer-vos males partides, ja ho poreu considerar. Sa meua sabiduria busc i no la puc trobar, ara que tan bé em vendria, no la puc aprofitar. Perquè mossènyer em convida ja voldria bé quedar, davant tanta mijoria o gent que em vol escoltar. Si pogués vos donaria un compliment rigular i llavò, prest mon `niríem jo i es meus companyons. No penseu que vos enganyga, germans, no quedeu fellons. Si el vos volguésseu firme [sic], no hi falten ocasions que no és pes meu coratge es buscar desunions. És hora de prendre marge i mo' n'anam. Molts anys i bons!