Cançoner de les Pitiüses

Pens que estàs afavorida de molts de favors que et fan, tenc per vist, cara polida, que et veuràs anar acabant. I Si arribes a estar promesa amb un jovenet galant, hauràs de dar despedida a jo i d'altres que en vendran. Te'n siga per alegria, per això no et vui cap mal, si en el món no n'hi hagués altra ja aniríem conversant, però és tonteria meua que mos ho coneixeran, que jo per ca teua venga que tu ja em vas oblidant, i ho causen bones pressones que de jo et van contant mal, perquè despedida em dongues i ja veig que ho lograran. Soliment que amb jo no hi parlis l'amor seua et prometran i no et `ribaran a atènyer sa paraula que et daran. Qui t'ho diu poc consivira, ja et pots anar informant, que llavò per algun dia no et 'guesses d'anar queixant, enc que veig, cara polida, que ells també t'advertiran, i si t'arribes a creure, mira que t'enganyaran. Jo ni menos no voldria, si hem d'anar parlant formal, si pots, mira d'encertir-te i ves-ho dessimulant, si venen perquè t'estimen o per anar-te enganyant. Sense preguntar ho pots sebre perquè se declararan, tu demostra't desintesa i ves-ho ben observant i sabràs es seu parer com menos se'n temeran i mira que no t'encengues si et demostres ignorant, que moltes coses s'assemblen que en no res s'atanyeran que enc que ho sien més de trenta voltes, has d'anar pensant lo que et diran que et convenga, des modo que ells ho voldran; lo que més te convendrà més t'ho despreciaran, per llevar-te l'alegria ja faran lo que sabran. Si et pareix que dic mentides ja ho pots anar preguntant o si no, en venir es diumenge ja te'n desenganyaran, que com te'n `niràs de missa ja no t'acompanyaran, i si et veuen que vas trista i encara se'n folgaran, que just serà en es seu gust si et veuen anar plorant i en veure que no han pogut per excusa posaran i si et dius que no has vuigut ja ho `niràs endevinant, pensaran que hauràs tengut<sup>1</sup> qui t'haurà anat avisant o tu t'hauràs temegut que no t'anaven lleial, onsevuia hauràs perdut es temps d'anar-hi parlant i s'honra t'hauran venut si et descuides un instant. Si reparen a lo just tant no s'adelantaran que poria ser en virtut que anassen consivirant. II<sup>2</sup> Amb volentat he vengut enc que ho som de molt avant i ho causa que bé he volgut ane qui veig que em vol mal. Tu no has tengut `vinentesa, jo m'hauré d'anar apartant, passant per el món tristesa i me'n vaig aconhortant a sa meua sort aqueixa, veig que hauré d'anar pensant que lo que és de Déu promesa sabem que no ha faltat mai i sent d'aquesta manera visquem per veure endavant, que sa sort bona o dolenta ja l'anirem encontrant. Déu faça que ho siga bona i així com la desitjam o si no, que mos convenga, de tots modos l'encertam, perquè una vida imprudenta nengú l'ha demanat mai enc que n'hi ha que desitgen lo que per incert tan gran, que demanen glori i vida per en ser que moriran i és una cosa impossible si ho anam consivirant, perquè no es guanya la glori riguent pel món i burlant i anant enganyant pressones per anar-les desmancant i fent d'aquest i d'aquell droga que ho són criats tots d'un sant. Així es contén moltes voltes nostro Senyor agraviam i així mos tancam ses portes del cel, que es bons tots hi van, i naltros quedarem fora si no mos van perdonant; de pensar-hi el cor meu plora de veure que mos diran que a on són ses bones obres que hem fet, mos preguntaran. Com els hem de fer resposta si ses males gonyaran? Totes ses fineses nostres veurem en aquell instant, ses petites i ses grosses totes compareixeran i vegent tantes de culpes, precís, mos castigaran, tendrem la glori perduda si no ens anam esmenant. No hi ha desgraci més grossa, si ho anam consivirant, que haver-mos el cel perdut, que no hi ha un do tan gran. Germans, no m'haigueu cregut, que si ho dic és ignorant, mon sebre s'ha quedat curt ben ve anar-ho preguntant, però així em confés i busc mons³ fets si a mi em salvaran; i em diríeu que no em descuit i que em vaiga comanant Déu del cel que m'ajut, lo que vaig necessitant, que sa meua jovintut pel món no m'anàs burlant, enc que d'altres n'hi ha hagut que aixís ha anat enganyant fiaren de son discurs i que s'hi enveïran, i en el món ningú ha pogut sebre quan de temps viuran. Jo us he dit lo que he sabut i ara, germans, perdonau, jo i un companyó que he duit és hora i mo' n'anam. Amb volentat he vengut⁴ enc que ho som de molt avant. Tornada⁵