Cançoner de les Pitiüses

Jesús i Maria estaven... Jesús i Maria estaven en taula depositats i los apòstols sagrats allí que comunicaven. Vegent la verge Maria son fill tan desconsolat, el cridà a lloc retirat: -Digues-me, fill meu amat, de qui tens tanta agonia? -Jo estic pensant en la creu. Ai fillet meu amorós, si a morir teniu d'anar,¹ ja podríeu alcançar que moriguéssem los dos, -No porem morir los dos. madri mia, heu de quedar, que vós n'heu de consolar tots els ingrats pecadors. -Ai, fillet meu amorós, nom de les mies dolçures, quan sofrireu les amargures el món serà relevat. -Jo us contemplaré, ma mare, es temps que us he agraviat. -Vols tu fer la voluntat an aquell divino pare? Dona més desgraciada en el món no hi pot haver, fillet meu, ara ve a ser la vostra venguda mare. -Sereu castell de palomes de grans sosplors ni clamors, voreu la vostra avi hirmosa en ses arpes des factors. Quan ells me devallaran davant de los vostres braços i voreu la mia carn anar-se'n com a pedaços, quin cor tan dolorit, cobert d'una gran tristura, quan seré a la sepultura, ai quin cor tan afligit! Ses estrelles duran dol de quan me perdran de vista, i vós, madri mia, trista quedareu sense consol. Es dolor ja està acabat, que tendreu vós, madri mia, Dalt el cel prengué alegria es dia d'Ascenció.