Cançoner de les Pitiüses

Cor meu, tu amb raó sospires i et vius amb enyorament I Alegra't ja que divises ses bellumes d'algun temps. Repara en ses maravilles que vets en aquest moment i recobraràs ses milles que havies anat perdent. No t'espants ni desconfiígues, que sa sort ja va venguent així com tu la desitges o com l'has 'nat meresquent, que per el món un camina amb sos impulsos des vent, tan bé amb tramuntana viva com amb llebeig o ponent. Allí on sa idea tira, un se n'hi va correguent, que es pensament no assacia fins a lograr son intent i a pressona aflegida demostra poc compliment. Des gust està impedida, reclama es devertiment conversant amb tu algun dia mentre he tengut molt de temps, i ara em dones despedida, no sé ambe quin fonament ni ambe quines noticis prens guia,¹ donar-me tan entenent que mai no m'oblidaries per converses de sa gent. Si t'has trobat penedida, esmena't, que tens es temps. Cor meu, tu amb raó sospires... II Jo he vengut per declarar-te sa idea que el cor meu té, que és de venir a festejar-te ses vegades que podré, mentre no em neguis s'entrada o em digues que no pot ser, que ja tens paraula dada amb tractos de satisfer. Quina nova tan pesada que aquell dia aceptaré, diguent que de bona gana d'un altre vols ser muier, i amb una veu reposada llavo(rs)² et contestaré i et diré aquestes paraules que ara t'anunciaré: "Ja fa temps que m'esperava i anit que t'ha caigut bé donar-me una desvisada com si fos un estranger, com si vengués per burlar-me o fer-te algun mal paper. Tu ja saps que t'estimava i ho coneixies també, i em segueix igualment ara, i mai no t'oblidaré, i a Déu i a sa seua mare sempre li demanaré que et guardi d'una sort mala i et deix tractar amb gent de bé, [i]³ d'un marit acompanyada conforme desitges ser, que és sa vida més honrada que en aquest món porem fer, i és sa més desgraciada pes qui no l'acerta bé, que s'hi vol mesclar el dianye junt amb marit i muier per temptar-los en seguida si pot lograr son intent." Cor meu, tu amb raó sospires... III Jo et vui dir en què pensava es temps que es dos no hem parlat. Mon cor enc que t'enyorava vivia amb tranquilidat de pensar que descansava qui estava tan sufocat. Ja hi torna a haver guerra armada, són molts a dar-te combat. Jo em tocarà tal vegada sortir-ne perjudicat. Si pogués portar en batalla un regiment de soldats, em trobaria amb coratge d'acabar es plet aviat, i ocuparia sa plaça que un altre s'ha apoderat, si no l'has posat en caixa o té algun paper firmat, que et quedaria sa marca recriticant el pecat. S'honor no es perd ni es rebaixa, si es conserva en bon estat. Sempre llueix com sa plata: no és metal falsificat, però no pot excusar-se de ser d'algun mermolat, qué si és pobre no li falten graus de poca urbanidat, i el posen en mala fama maldament siga educat. Si té alguna enamorada, molt prompte l'han enterat que li fasca mala cara en anar an es seu costat. Tant son pare com sa mare o sa seua germandat li fan aquesta tonada finsos que l'han aginyat, i ella es queda enteressada empirant⁴ qui s'ha estimat, visquent en aquella casa que els seus li han preposat. De tots és molt ben tractada, no hi falta tranquilidat: as cap d'una temporada ho troba molt canviat, que tots li fan mala cara i es bon parlar s'ha acabat i ha de servir de criada: ningú li té piedat. Ja té raó si s'exclama diguent que l'han enganyat: però ha de conformar-se i seguir en es manaments, contenta o molt entristida, segons es comportament. Cor meu, tu amb raó sospires... IV Sa nostra sort i carrera Déu mo' la va destinar, que és com una carretera que volta i no ve per pla. Jo pensant-me fer drecera hauré anat a ritortar desitjant per companyera qui tal volta no ho serà, perquè, si creu sa gent seua, dir-me que sí no podrà, i lo que més me turmenta, mals conseis que et solen dar. Trebaien per fer-te entendre que et convé deixar-me anar, i si tu els fas la contenta ja et 'ribaran a alcançar. Jo et vui contar-te un ejemple sobre lo que et pot passar: mira que et pots⁵ 'ribar a veure en el món a sospirar per culpa de sa gent teua, d'algun parent o germà o ta mare, sa primera, que et poria perfondar⁶ ignorant a sa sort teua vuiguent-te-la fer mudar, que això és una cosa recta, firmada d'un que ho entén. No regeixen ses planetes: ane'-mo'n gustosament cap allà on mos adreça o mos crida es pensament. Lutxem per venir a sa guerra quantre s'enemic dolent que hem nascut en una terra plena de costums dolents, que anam tots 'ferra qui aferra visquent-mos com innocents. Voldria que fos noblesa, lo que mos va pervenguent i no pensam en sa fressa. de s'hora des moriment que serà fina i molt recta, d'un molt just i deligent que mos darà amb sa mà dreta lo que anirem meresquent. Pobra d'aquella animeta que haurà obrat malament que haurà d'arrastrar cadenes en aquell lloc de turment. Sa que haurà fet bona vida i complit amb so manament serà molt ben recibida a sa presència de Déu. Cor meu, tu amb raó sospires... V Jo vaig néixer en so febrer, es dia vuit a la tarda,⁷ Sa meua sort no la sé. Déu vuiguent, puc encontrar-la. Content la recibiré tant si és bona com si és mala. De ningú em queixaré, jo mateix vaig demanant-la que si no em dirigeix bé tot sol pagaré s'errada. Un home mentre és solter pot fer sa conversa franca i en casar-se no pot ser, que sa llibertat no és tanta, que un s'obliga a satisfer, no pot fugir-ne enc que ho planyga.⁸ Quissà no m'has comprès bé, jo et parl a sa meua usança i et faç sempre ser primer si et vols anar conformant-te fins es dia que sabré que has fet es tracto amb un altre, que ja has firmat es paper des testament de casar-te. Quan es teu nom sentiré, es meu cor farà mudança de veure que no pot ser, enc que no en tengués confiança, tenir-te per a muier, que ma ventura no és tanta, però ara jo et diré parlant amb una veu clara que jo m'aconhortaré i et posseirà un altre, que jo així mateix viuré maldament tenga enyorança i amb altra festejaré primer que no abandonar-me, que això serà lo darrer, si sa meua vida és llarga. Quan ja ni menos sabré passar-me sa roba plana, encara ne ginyaré alguna renunciada d'aquestes vildes que sé que van tan polseres altes, més volades que un ferrer quan dona mall a sa planxa per fer-la doblegar bé abans que es carbó s'acabi. Quissà t'agraviaré⁹ alguna de sa teua branca. No voldria, si pot ser donar-me temps d'esmerar-me, que ens hem portat massa bé. Jo som de poca importància. Si us he fet cap mal paper, n'és causa mi ignorança¹⁰ Ja us dic cert que em folgaria que tothom quedàs content. Jo també me n'aniria amb un igual compliment per camí que me'n venia, i no perd es regiment. Tu queda't amb alegria i mos veurem més amb temps, que jo me'n vaig en seguida, conserva es divertiment. Cor meu, tu amb raó sospires...