A una al·lota
Yo et vui dí en poques paraules
mon sebre amb què es confon,
tractant amb tu i moltes altres
i navegant per el món.
Voltes hei fet conversades
amb bones intencions,
i hei tengut coses tractades
en certes ocasions,
i ofertes tenc retirades
que ho són des mateix valor.
Pots dir que les has portades,
no et fan lluir més s'honor:
ses coses mal cavil·lades
acaben amb gran rigor,
després que estan començades
vénen a un mal tenor.
No m'hei penedit per ara,
diràs que tampoc no et dol
que et deverteixes amb altres,
si et deix no falta qui et vol.
Tu aqueixos comptes fas ara,
si declarasses ton cor,
però podries sè encara
s'esposa d'un qualsevol;
que no tots es que t'agraden
et duen intencions
perquè com tu n'hi ha d'altres
en millors condicions.
S'orgull et porta torbada,
yo ho veig en ses accions,
de fantasia dotada
més que de possessions.
No et diré lo que pensava,
per escusar de raons,
perquè en 'ribà a estar enfadada
tens llargues ses qüestions;
prompte et veig arromangada
d'es puny fins dalt des braons.
¿Qui no pendrà retirada
en semejants funcions?
Yo així mateix me fiava,
feiem bons ratos es dos
i en 'ver-me'n anat tornava,
no em feia dificultós;
i amb mal temps més m'acostava
perquè així em feies redós;
comprendràs que m'agradava
està a's costat d'es teu cos,
que ets guapa i molt delicada
i llavò de bons colors;
si 'ribes a ser casada
quissà perdràs ses finors,
no és tot estar dins sa casa
per darrera es mostradors,
o bé es diumenges de tarda
dur copes en es senyors.
D'un temps te'n vendrà un altre,
cosa que passa a tothom.
yo et vui di...
Vegades em conversat
i hei fet per tu caminades
i em portaves voluntat
(s'entén, que me'n demostraves)
i em 'naves amb lleieltat,
cap cosa em dissimulaves;
no hi 'via cap novedat
que no me la declarasses;
ninguna dificultat
que quantre es meu gust posasses;
molta lliberalidat,
sabia ses teues passes;
port franc i gasto pagat
i en moltes coses rebaixes...
¡Ya em 'vies apreciat
es temps que amb jo confiaves!...
Y ara hem romput s'amistat
i has canviat de tonada.
Yo en lloc de tu tendria empatx
i por d'haver-ho de plànyer.
Si dius que t'han enterat
que yo som un tarambana,
que m'hei tornat un mal de cap...
cada u a ca seua hi mana.
¿saps que tens tu? Tontedat,
molt més que yo mala fama;
vols dir que m'has engegat
però n'estàs atrassada
perquè tot es terme sap
d'es modo que t'arreglaves,
que per Sant Jaume passat,
si et recorda, desvisaves
tots es teus enamorats
creguent-he prest ser casada.
Yo i tu, però, no hem lligat
per què tu estàs avesada
a sempre fer de ton cap
(t'ha complagut molt ta mare);
no vui dir que hagis pujat,
tampoc, una malcriada.
però et sobra malvestat
anc que estigas educada;
per això hem porfediat
una i una altra vegada
i en sa darrera hem 'cabat
i has quedat deslliberada,
com si mai 'guesses estat
en tractos de ser casada.
Si es dos mos hem separat,
ya ha set lo que jo em pensava;
tot vé que cau, prompte o tard,
i això temps ha amenaçava.
Tots es motius tu ya els saps:
que una nit entre setmana,
era un divendres, de tard,
ya fa una temporada,
que us trobí a tots plegats...
tu estaves molt enfeinada
pelant secanys a's costat
de ta mare y ta germana
(mal veig que hei principiat
perquè em facis bona cara)
yo som bastant reparat
i aquella nit m'importava...
Tu feies molt s'embafat
o estaves molt desmenjada;
yo també havia sopat...
som dos a no tenir gana.
Temps curt amb un plasso llarg
perquè serà de durada;
no me'n tenc per afectat
si es nostro compte es traslada,
yo em viuré amb tranquilidat
i tu bastant descansada
ben sovent per dins ciutat,
que es fert-he veure t'agrada,
amb bons fadrins a's costat
tot es camí acompanyada,
no et serà es camí tan llarg
ni mancos sa caminadal,
de carretera dos quarts
i en arribar bona entrada,
a cada banda tancons,
bon pou, i pica nombrada,
de s'any que el feren de nou.
yo et vui di...
En ser que vui sebre clar
qualsevol cosa que siga
no necessit enviar
gent parenta ni vesina,
yo tot sol sé caminar,
no necessit cap aguia.
Per això em vaig presentar,
ya et deu recordar quin dia,
un dia, així, no molt clar,
perquè a sa tarda plovia;
de lluny ya vaig saludar
sa gent que hi 'via a s'eixida
ta mare em va contestar
amb molta de cortesia;
va dir: -Sèu, si vols estar
en sa nostra companyia,
que s'al·lota prest vendrà,
poc temps estarà a sè aquina,
perquè demà em de pastar
i és a buscar sa farina.
Satisfacció em va dar,
pal·lant amb gran politica;
no li arribes a semblar
anc que tu li sigas fia;
sa gana de fetetjar
et duia molt oprimida
després que vares donar
an es fadrins despedida;
sempre et veia a cavil·lar
i anaves molt pensativa,
fins et va llevà es menjar
i et quedares tan roïna...
Bastant te perjudicà,
no és estrany si estaves prima.
¡Què pena vares passar
llavò, aquell parei de dies,
que no pories pal·lar
ni veure qui tu volies!
Si et vares tan enyorar
ya pots conquistà alegria:
pot ser que el pugues lograr,
conec que t'hi ben emplies.
Ya tens coses d'agradar
que han sortit de ses botigues,
perquè t'has set a comprar
gran porció de camies:
ya t'en veuran estrenar
amb es coll ple de puntilles,
que com a particular
vas ben posada alguns dies.
Yo sempre et vui apreciar
encara que em despreciigues
perquè a mi poc mal me fan
ses teues embrulleries.
Yo et ben podria afetxar
si ho volgués fer ja ho veuries,
pero no ho vui aprovar,
anc que t'ho mereixeries;
no som com tu, que en parlar,
tens sa llengo que arregira
Tales son ses conversades
que dónes ocasions
i es motiu moltes vegades
de dir-te certes raons.
yo et vui di...
