Cançoner de les Pitiüses

I hi 'narem a fer una vetla aquí dalt a cas vesí, i havia una al·loteta desús de Sant Agustí i m'hi vaig arrufar vora finsus que es lloc vaig tenir, però ho vaig arribar a plànyer es 'ver-me arrufat allí, perquè hi havia a s'altra banda qui la feia entretenir; llavò pes treball me donaren un moltó que era xotí, l'amarrotí per ses banyes i me'n vaig pigar a fugir i me'n 'nava fent es comptes "jo en ser a casa el vull rostir, ses banyes i ses oreies dalt un cimerol de pi, de sa pell em vui fer un òdril per dur s'aiguardent i vi, ses potes per peus de caixa, que això guarda de podrir", i es que no s'ho vuiga creure que se n'hi vaja as matí, que allí vorà ses formigues a carrers an anar-se-n'hi, que ho és un cuquet pudent, que tot ho fa empudentir.