Cançoner de les Pitiüses

Vaig anar a una xacota allà dins Sant Agustí i n'hi havia de dones per una casament omplir, i llavò un parei d'hòmens per 'cabar-ho d'establir. Me vaig acostar a s'al·lota i em va donar per sa banya un moltó que era xatí. Jo en vaig fer un pensament: en ser a casa el vui rostir. Amb sa sang i sa freixura ja tenc què esmorzar es matí. De sa pell en faré odres per dur aigordent i vi. Ses potes les gordaré per tafarres de rampil (1), ses barres per perns de caixa, que allò guarda de podrir. Ses banyes les pujaré dalt d'un cimerol de pi. Allí es veuran ses formigues a porfessons a anar-hi, i es que no s'ho voldrà creure, que se n'hi vagi coní, que si s'hi posa a dormir ja el faran eixeroir. Al dianye ses formigues, en 'ribar-se a empuntosir (2) Tornada