Cançoner de les Pitiüses

1ª cobla Une censo quentere perque mublige qui mane, en que no puc queda be es creure sempre megrade, echi cunechere be pes sebre no me cumpañe, Per pudervus esplica se meue vide pesade, (Que?) yo cumensere antes danarmen de case, de cuan vag caure suldad cose que ningu en te gane, Es perdre se llibertad noy pod ve cose mesmale, per aquell ques ta vesat na lluntengegane elli sen troba privad per forse a de cunurtarse, yo nave en sentimentad y sempre en desimulave, ye chine se meue jen queda mes ecunsulade, En se sore de perti elli el cor yas trencave, yo no purie pertí ques decase me bresaven, digen edios fimeu no tublidis de tus pares, sigues un bon crestia que deu a tots mus empare, ecumenaume a deu que yo ya pensere en valtrus, elli em dunaven se ma digen equesteparaules, yo en feye lu metech percuran sempre enimallus, quel gundia turnerem ques tems mol eviat pase. Une quenso quentere perque mublige quimana 2ª cobla cuan de case vach surti selcalde mus esperava, per quens vien den berca es matech die e se tarde, y varem perti en maltems se jent estave espentade y tots enavem digen se nostre sort noesmale de tans que munenam sans Deu sap que pudra turna cuan ribarem e mallorque tot lu mon enes treñave, que no mus gesem perdud en bequelles burrescades, elli ems varem des pedi de mols quems ecompañaven, De mols queren suldads quen se lline es defensaven, mus quedaven ya pocs mona(?) emigs que mes pretigavem, Entre uns cuans varem anchta(?) de narmun juns els vane, que cumpliriem mes pres perque daven rebache, Pesarem per Barcelona 19 dies eyestarem, i de lli varem perti en queminats pel havane, Ecumenam mus e Deu que mus gurdas de descraci, Viem queminat set dies no viem dechat españe y de lli un mes y mich varem arriba ele vane, En aquell port tan pulid ques se riquese de españe, Empero de lu demes yo ivis coses molt estrañes, Une quenso quentere perque mublige quimane, 3ª cobla El sandema de ve ribat elline mus surtetjaren, Per ena nes rejimen Cada un quems pertucave, Io em va tuca cada elli ese Ciudad de le vane, ye saltres senvarena ella hon lus pertucave, Nom purie deverti ni res del mon mele grave, Em venien e pregunta per sebre l uquem pesave, Ynols turnave reó sinó en lu que minpurtave, Que se meue entencio un altre bande estave, De die ey pensave sempre yde nits en sumiave, y vadch encuntra presone que se sert que mes timave, Pronte em vadch determina descriurerlus una carte, enes mes emigs y coneguts ytot qui de yo demani edillus questavebe enes pun quemen cuntrave, y que tenie selud en que per ells desityave y que me enviasin e di tot lu ques pesave e casa(?) Y cuant pasaven uns 3 mesus quem recorde que mursave, En varen enviadi que elli tenie une carte, yoy vadch ena curregen yem vadch pusa e desplegale, No le quebi de lleji perquel cor no mi bestave Le cause no le diré perquel cor no mi baste, Que mi vadch ve dentresti ses llàgrimes mu privaren Cunes nutecis mes tristes may mes me podreu cuntarme, En que no emeneste di yermans yay deveu pensari, Mun cor enave fello Y res del mon me legrave, Venien e preguntarma equere lu quempesave, Per curaven e distreurem y [...] y llevo es meu quepita quere home que mes timave, Em va envia é demena que i queseue mes perave, y yo mi vach ena yes va quela é preguntarme, que yo li vie de di equere l uquem pesave, y ley vadch esplicatot peraule sobre peraule, Y en va di moltes coses igual que fa un bon pare, Em va decha mol cunten vejen que sinteresave Com si gues set un peren, ó conegut des de case Y yo nave cunegen, eques un pare y mare que tractan en tan de mor, Y ella daltre modu pelan Une quenso quentere perque mublige quim mane 4ª cobla molt ponte varem teni, unes nuticis mol males en sille de San dumingu, gerre eyvie declerade queses peñols que yevie, mol male mort els dunaven y cridaven evenyanze, le Reine despreciaven guenlus fet tans de fevos, y ells nou cunsiviraven. De lenit enel meti, 20 mil homens enbercaren. Els varen ubliga, en que no se figuraven que varen ve de fují, dechanmus se seues cases Ells mus fujien es bosc, yelli mus dese fiaven Els en viaren é di, si vulien entregarse Ems tornaven per resposte, que sang vie de custarmus Le reine va duna ordre, que pudiem evenjarmus ven que noy vie remei é deveres mus pusarem, edes truy equelle jen quera une male quenaye, Ebans mus deyen cubarts y llevo es desengueñaren, que per mich die o pesat ya naltrus varem se amus y mun varem enturna llevanlus ses seus armes, Ells estaven pervenguts en 12 quenons de plase, Treyen foc ses bateries tan dune bande com saltre, y no perechie Deu sinó quel mon sen entrave Es derre cumbad que tenguerem queusa moltes de desgracis Enan mus de de treicio bestan mus perjudicaren Un dimecres de metí cuan estave rumpen salbe quan mus veren é surti de derrere une murade, Mus varen efevuri tiranmus moltes de bales, Es que quedaven ferits de quet modu reclamaven Naltrus munam del mon que notesis pes de case Llevo esnostru yeneral mus va di queste peraule, Digen fis meus que yo també veng en valtrus quem de guña amuri quecho es sonre despañe Ey varem esta 2 añs menus 2 mesus faltaven you dic perqueue vist des pencipi en el remotu(?) Une quenso quentere perque mublige quimane 5ª cobla May me ublidere es die de tan bones cunfiansas quemus en viavendi que le reine ens perdunave, que mun viem den turna que le reine echiu menave, Ymus varem replegá tots juns une metinade, ya venies guvernedó es quenses tropes menave, Ens vá da le nore bone que ses penes se quebaven, Mentre qe ell va pela ningú va di cap peraule En que nol sentien tots nivie que les cultaven, Y cuan ell va ve pel lat nos pot di lu ques pesave, Ques emigs uns em sus altres de elegrie se bresaven Es sentien mols ereus(?) de [...] reclemaren Encare quisa turnereme elli on tan desichavem Heveure se nostre yen e case des nostres pares Llevo es nostru jeneral en devan de tots enave Es va jira det a naltrus yens va di aquestes paraules Edios terres dingrats Deu del cel mus acumpañge yo no quet enteresat que me pogut evenyarme, 36(?) mil han quedad homens neturals despañe Deu eus aya perdunad y do gumbol e seus pares y naltrus quens ha gurdad grasis tenim que dunal li Eyells nols a nat mol be que bestan car lus pagaren quells ne varen muri 2 per cadun que mun metaren, yaverem 12 vapors dis es por quens esperaven mentre varem emberca varen tira quenunades y cuan tot va esta plecat ele vele mus pusavem, Viem queminad 2 dies mol poca cose ey feltave y per cuan varem se en viste de llio tots desityavem, Cuan verem se ense bedie moltes banderes elsaren, Llevó varem eriba eles 4 de le tarde, Molta yen se replega lla on desenbercavem tot lu mon ese ludave, Equells homens ensians es ue mes cunsivirabem Es quedaven espantats Quns estaven des figurats de tans trebais que pesaven Perque estaven evesats edurmi pese rusade, Une quenso quentere perque mublige quim mane 6ª cobla Vuy equeba se quenso perque tote cose acanse, Nole quebade mello perque mi falta se graci, En queus deman perfebo quem perdoneu ses faltes, que nous puc dies quenso la meytat de lu que es pase, quem feriementide segons qui pot se es cultarme, Perque un queno ua vist es molt fàcil estrañaru, Yous dic lu que sapesat sense efegi ni llevari, Me quedad bestan conforme en bequeste peseyade, Y estic multisem cunten de ve pogut turna e case, perque arribat mol de tems que casi no mu pensave, Es emigs enaven digen may perdeses ses cumfianses, Deu musua cunsedid y mus hafedequeste graci, Desque nom quedad complits de tot duc moltes cumandes, Enes seus emigs y coneguts y tot que per ells demange que elgun die turneran que tenen selud per are, Vuy evisá es pervengens es que non quintat encare, Ques qeu tendra equeche sort perecho no despentarse que e cualsevol part del mon encuntrera pare ymare, Perol u millo de tot es teni bone crianse, No an de pendre cunseis ni na en cumpeñies males, Que no gesen de pega, ses faltes que fan es altres, Perque si prenen cunseis fan lu quels done le gane, Per curarlus es remeis llevo yiren ses espalles, Quino vist en lu ques seu menus vist en lu desaltres, Une quenso quentere perque mubligue qui mane, En que no puc queda be es creure sempre me grade, Transcripció amb ortografia regularitzada

1ª Cobla Una cançó cantaré perquè m'obliga qui mana, en que no puc quedar bé es creure sempre m'agrada. Així coneixeré bé que es sebre no m'acompanya, per poder-vos explicar sa meua vida passada que(?) jo començaré antes d'anarme'n de casa, de quan vaig caure soldat, cosa que ningú en té gana. Es perd sa llibertat, no hi pot haver cosa més mala per aquell que està avesat 'nar allà on tenga gana, allí se'n troba privat, per força ha de conhortar-se. Jo 'nava ensentimentat i sempre en desimulave, que aixina sa meua gent quedà més aconsolada. En ser s'hora de partir allí el cor ja es trencava. Jo no podia partir, que es de casa m'abraçaven, diguent: -adiós fii meu, no t'oblidis de tus pares, sigues un bon cristià, que Déu a tots mos ampara. -Encomenau-me a Déu, que jo pensaré en valtros. Allí em donaven sa ma diguent aquestes paraules. Jo en feia lo mateix, percurant sempre animar-los: -que algun dia tornarem, que es temps molt aviat passa. Una cançó cantaré... 2ª Cobla Quan de casa vaig sortir s'alcalde mos esperava, perquè ens 'viem d'embarcar es mateix dia a sa tarda, i varem partir amb mal temps, sa gent estava espantada, i tots anàvem diguent: -sa nostra sort no és mala, de tants que mon anam sans, Déu sap qui podrà tornar. Quan arribarem a Mallorca tot el món es estranyava que no mos 'guessem perdut amb aquelles borrascades. Allí ens varen despedir de molts que ens acompanyaven mus quedarem ja [...] amics que mos practigavem Entre uns quants varem [...] de 'nar-mo'n a l'Avana, encomanant-mos a Déu que mos guardàs de desgraci'. 'Viem caminat set dies, no 'viem deixat Espanya, emperò de lo demès jo he vist coses molt estranyes. Una cançó cantaré... 3ª Cobla El sendemà d'haver 'ribat allina mos sortetjaren per anar en es regiment cada u que ens pertocava. Jo em va tocar quedar allí a sa ciutat de l'Havana i es altres se'n varen anar allà on los pertocava. No em podia divertir ni res del món m'alegrava. Em venien a preguntar per sebre lo que em passava, i no els tornava raó sinó en lo que m'importava, que sa meua intenció un altra banda estava. De dia hi pensava sempre i de nits en somiava i vaig encontrar persona que sé cert que m'estimava. Prompte em vaig determinar d'escriure-los una carta en es més amics i coneguts i tot qui de jo demani, a dir-los que estava bé en es punt que m'encontrava i que tenia salut en que per ells desitjava i que m'enviassin a dir tot lo que es passava a casa(?). I quan passaven uns tres mesos, que em recorda que morsava, em varen enviar a dir que allí tenia una carta, jo vaig anar correguent i em vaig posar a desplegar-la; no l'acabí de llegir perquè el cor no m'hi bastava. La causa no la diré perquè el cor no m'hi basta; que m'hi vaig 'ver d'entrestir, ses llàgrimes m'ho privaren, que unes notecis més tristes mai més me podreu cuntar-me; en que no és menester dir, germans ja hi deveu pensar-hi. Mon cor anava felló i res del món m'alegrava. Percuraven a distreure'm I [...] I llavors es meu capità, que era home que m'estimava, em va enviar a demanar, que a ca seua m'esperava, i jo m'hi vaig anar i es va calar a preguntar-me, que jo li 'via de dir a què era lo que em passava; i li vaig explicar tot paraula sobre paraula, i em va dir moltes coses igual que fa un bon pare. Em va deixar molt content veient que s'interesava, com si 'gues set un parent o conegut des de casa; I jo 'nava coneguent a què és un pare i mare que tractan amb tant d'amor i allà d'un altre modo parlant. Una cançó cantaré... 4ª Cobla Molt prompte varem tenir unes notícis mol males; en sa illa de Santo Domingo guerra hi havia declarada, que es espanyols que hi havia molt mala mort els donaven, i cridaven en venjança, la reina despreciaven. 'Guent-los fet tants de favors i ells no ho consiviraven. De la nit en el matí 20 mil hòmens embarcaren. Els varen obligar en que no se figuraven, que varen 'ver de fugir deixant-mos ses seues cases. Ells mos fugien as bosc i allí mos desafiaven. Els enviaren a dir si volien entregar-se; ems tornaven per resposta que sang 'via de costarmos. La reina va donar ordre que podíem avenjar-mos, vent que no hi 'via remei a deveres mos posarem, a destruir aquella gent que era una mala canalla. Abans mos deien covards i llavors es desenganyaren, que per mig dia o passat, ja naltros varem ser amos i mon varem entornar llevant-los ses seues armes. Ells estaven pervenguts amb 12 canons de plaça, treien foc ses bateries tant d'una banda com s'altra, i no pareixia Déu sinó que el món se n'entrava. Es darrer combat que tenguérem causà moltes de desgràcis; anant-mos de traïció bastant mos perjudicaren. Un dimecres de matí, quan estava rompent s'alba, quan mos veren a sortir de darrera una murada, mos varen afavorir tirant-mos moltes de bales. Es que quedaven ferits, d'aquest modo reclamaven: -Naltros mon anam del món que notècis pes de casa. Llavors es nostro general mos va dir aquesta paraula, diguent: -fills meus que jo també veng amb valtros, que hem de guanyar a morir que això és s'honra d'Espanya. Hi varem estar dos anys menos dos mesos faltaven, jo ho dic perquè ho he vist des principi en el remotu(?) Una cançó cantaré... 5ª cobla Mai m'oblidaré es dia de tan bones confiances que mos enviaven a dir que la reina ens perdonava, que mon 'viem d'entornar, que la reina així ho manava. I mos varem replegar tots junts una matinada; ja venia es governador, es que en ses tropes manava. Ens va dar l'enhorabona que ses penes s'acabaven. Mentre que ell va parlar, ningú va dir cap paraula. En que no el sentíem tots n'hi 'via que l'escoltaven; i quan ell va 'ver parlat no es pot dir lo que passava; que amics, uns amb sos altres d'alegria s'abraçaven Es sentien molts ereus(?) de[...] reclamaren Encara quissà tornarem allí on tant desitjàvem, a veure sa nostra gent, a casa des nostres pares. Llavors es nostro general endavant de tots anava, es va girar det a naltros i ens va dir aquestes paraules: -Adiòs terres d'ingrats, Déu del cel mos acompanygue, jo no qued interessat que m'he pogut avenjar-me, 36(?) mil han quedat homens naturals d'Espanya. Déu us haja perdonat i do gumbol as seus pares, i naltros, que ens ha guardat,
gràcis tenim que donar-li. A ells no 'ls ha anat molt bé, que bastant car los pagaren, que ells ne varen morir 2, per cada un que mon mataren. Ja verem 12 vapors dins es port, que ens esperaven. Mentre varem embarcar varen tirar canonades i quan tot va estar plegat, a la vela mos posàvem. 'Viem caminat dos dies, molt poca cosa hi faltava i per quan varem ser en vista de 'lli on tots desitjàvem, quan varem ser en sa badia moltes banderes alçaren. Llavors varem arribar a les 4 de la tarda. Molta gent s'arreplegà 'llà on desembarcàvem. Tot lo món (a)saludava aquells hòmens ancians es que més consiviraben, es quedaven espantats, que uns estaven desfigurats de tants trebais que passaven, perquè estaven avesats a dormir per sa rosada. Una cançó cantaré... 6ª Cobla Vui acabar sa cançó perquè tota cosa acansa, no l'he acabada mellor perquè m'hi falta sa graci'. En que us deman per favor que em perdoneu ses faltes que no us puc dir sa cançó la meitat de lo que es passa, que em faria mentider segons qui pot ser es escoltar-me, perquè un que no ho ha vist és molt fàcil estranyar-ho. Jo us dic lo que s'ha passat sense afegir, ni llevar-hi. M'ha quedat bastant conforme amb aquesta passetjada, i estic moltíssim content d'haver pogut tornar a casa, perquè ha arribat molt de temps que casi no m'ho pensava. Es amics anaven diguent: -mai perdis ses confiances. Déu mos ho ha concedit i mos ha fet aquesta graci'. Des que no hem quedat complits de tots duc moltes comandes en es seus amics i coneguts i tot qui per ells demangue, que algun dia tornaran, que tenen salut per ara. Vui avisar es pervenguents, es que no han quintat encara, que es que tendrà aqueixa sort, per això no ha d'espantar-se, que a qualsevol part del món encontrarà pare i mare, però lo millor de tot és tenir bona criança. No han de pendre conseis no 'nar amb companyies males, que no 'guessen de pagar ses faltes que fan es altres. Perquè si prenen consells fan lo que els dona la gana percurar-los es remeis llevó giren ses espatlles. Qui no vist en lo que és seu menos vist en lo des altres. Una cançó cantaré...