Cançoner de les Pitiüses

Una cançó cantaré, m'obliga a creure qui em mana, veig que no quedaré bé i es creure sempre m'agrada I Ja coneixereu també que es sebre no m'acompanya per poder-vos explicar la meua vida passada de quan vaig caure soldat, cosa que ningú en té gana, perquè un perd sa llibertat i no hi ha cosa més mala en ser un que està avesat a anar-hi allí on té gana, llavò ho troba trasmudat, per força ha d'aconhortar-se. Però a s'hora de partir allí el cor meu se tancava i no poria sortir, que es de casa m'abraçaven diguent: -Adiós, fii meu, mai t'oblidis¹ de tos pares.- I allí em varen dar sa mà diguent aquestes paraules: -Ja veim que és sa teua sort, per força hem d'aconhortar-nos. -Jo prompte tornaré, que es temps molt aviat passa.- Tornada II Quan de casa vaig partir, que es vapor mos esperava, perquè mo'n `víem d'anar es mateix dia a sa tarda. Vàrem partir [amb]<sup>2</sup> molt mal temps, que sa gent se n'espantava, i arribàrem a Mallorca, tot lo món se n'istranyava que no mos `guéssem perdut amb tan grossa borruscada; i allí mos vàrem replegar molts des que mos pratigàvem i vàrem quedar tots sols de molts que mos ajuntàrem i mos varen dar de nova que la reina ens esperava i vàrem tractar uns quants d'anar-mo'n junts a l'Havana. Passàrem per Barcelona i dotze dies hi estàrem i d'allí vàrem partir encaminats per l'Havana que encomanant-mos a Déu que mos gordàs de desgraci. Vàrem caminar set dies abans de deixar l'Espanya, molts anaven reclamant diguent aquestes paraules: -De tants que mo' n'anam junts, Déu sap qui podrà tornar-ne.- Llavò, as cap d'un mes i mig, vàrem arribar a l'Havana, en aquell lloc tan polit que és sa riquesa d' Espanya, però de tot lo demés una cosa molt estranya. i el sendemà d'arribar allina mos sortejaren per anar en es regiment, cada u es que li tocava, i a jo em va tocar es quedar a sa ciutat de l'Havana. No em poria devertir, ni amb³ res del món m'alegrava i sempre em feien preguntes veigent que tan trist anava i jo els tornava raó però en lo que a mi em portava, a sa meua entenció perquè a una altra banda estava. Jo anava consivirant què és un pare i mare que ells mos tracten amb tant d'amor i allí d'altre modo es parla. Jo vaig encontrar amb⁴ pressona que cert que m'estimava, que prompte me'n va enviar a dir que a ca seua m'esperava, jo me n'hi vaig anar i es va posar a preguntar-me que l'hi havia d'explicar a ell tot lo que em passava. Jo le hi vaig ben explicar paraula sobre paraula: -Trebaia't a aconhortar, no perdis ses confiances, que prompte te'n tornaràs, que es temps molt aviat passa.- Tornada III Amics i coneguts, tots es que un temps tractava procuraven a distreure'm i així mateix⁵ no ho lograven. I es capità ho va sebre, que era home que m'estimava, que per jo [ell]⁶feia coses que talment me n'istranyava Prompte em vaig determinar de voler escriure una carta i a casa vaig enviar una carta assegurada diguent que jo estava bé en es punt que m'encontrava i que tenia salut, lo que per tots desitjava, i que m'enviassen a dir tot lo que es passava a casa; Llavò as cap d'un mes i mig, jo em recorda que esmorzava, i em varen venir a avisar que aquí tenia una carta. 'Cabat me n'hi vaig anar i em vaig posar a desplegar-la, també em vaig posar a llegir-la però no pogué acabar-la perquè m'hi vaig entristir-me, ses llàgrimes m'ho causaren, que unes noticis més tristes mai del món porien dar-me. Jo més nom declararé, ja poreu consivirar-ho. Tornada IV Después vàrem tenir unes notecis molt males: que hi havia en Sant Domingo una guerra declarada, que es espanyols que hi havien molt mala mort los donava. De la nit an el matí vint mil hòmens ⁷hi anàrem i prompte els vàrem obligar a lo que no es figuraven que varen `ver de fugir i deixar ses seues cases, se'n 'naren per dalt es putxos i allí mos desafiaren. Ja els enviàrem a dir si es volien entregar-se, mos tornaren de resposta: que sang `via de costar-mos. La reina mos va dar ordre perquè amb ells mos avenjàssem; vent que no hi `via remei, a darreres mos passàrem: a destruir aquella gent, que és una mala canaia, que anant-mos de traïció, ell molt de dany mos causaven. I un dia dematí, que ja anava a rompre s'alba, que naltros vàrem sortir de darrera una muntanya i ells mos esperaven allí amb dotze canons de plaça i los vàrem afavorir tirant-mos moltes de bales i es que quedaven ferits d'aquest modo reclamaven: -Ànimo, companyons meus, que això no heu d'espantar-vos, que naltros mos n'anam del món, que noteci pes de casa!- I un general que hi havia va gastar aquestes paraules: -Ànimo, companyons meus, que jo també venc amb valtros, que hem de morir o matar perquè això és honra d'Espanya.- Feien foc ses bateries, tant d'una part com de s'altra, i des mig dia per amunt ja vàrem ser amos naltros, que mos `víem `poderat d'ells i de ses seues armes. Tornada V Prompte ens vengué s'alegria, que ja no ens ho figuràvem, mai més m'oblidarà es dia de tan bones confiances, que la reina mos va dir que ses penes s'acabaven i dotze vapors hi havia dins es port que ens esperaven. Mentre vàrem embarcar varen tirar canonades i un general que venia va gastar aquestes paraules: -Adiós, terres ingrates, Déu del cel mos acompanya, deu mil hòmens han quedat i tots naturals d' Espanya. Déu los haja perdonat i do consol a sos pares.- Prompte vàrem devisar es port que tan desitjàvem, quan mos varen devisar moltes banderes alçaren i molta de gent que hi havia dalt es moll que ens esperava, i es que anàvem desembarcant la benribada mos daven. Quedaren molt espantats de veure ses nostres cares, vent-mos tan desfigurats des mal tracto que mos daven; i llavò es meus companyons, es que [no]han complit encara, per tota sa seua gent jo els port moltes de comandes, diguent-vos que estan tots bons, lo que per tots desitjàvem. Vui avisar es pervenguents, es que no heu quintat encara, que si els toca aquesta sort per això no han d'espantar-se, que a qualsevol part del món un enquantra pare i mare. Lo més natural de tot és tenir bona ensenyança. Tornada