Cançoner de les Pitiüses

1ª cobla Si Deu mi done le graci y em menten eubilidad, yous diré una rundaine de coses de tems pesat tembe del gunes que venen des modu questa erreglad, siy trubau falta ningune digueumu per queridad que en equet mon som errables nonia cap defensat, Bon lloc es le terresante tembe le yentilidad, Nivie une dunselle noble de gran sentidad, Le mes pulide y ermose de cuantes deu no criad, Que va se mare yespose gen fet vot de questidad, Es perque deu ya vulie dunallus equell estat, Viurer tots en belegrie guardan la veryelidad, Miragle en gran mereville no son maymes encontrats penideye no tengeren sempre es varen ben emá, Estan en vostrepresenci ara em vuy pusa é quenta. 2ª Cobla En el simbul de cristu tots lu devem cuntempla, Elles grany puderos el deu tembe ens vá cria, peramarlu y servirlu com feyen lus demes queya, Tots devem cunsivira le merevilla tan gran, Com va di plene de graci emor deles perit san, El si li va da merie en molte de lleyeltad, Cunsiviran quere una obre de le Sante trenitad, Cuant el fill del etern pare embelle es vie enquernad, Dins de les seues entrañes duye el fill dedeu [...], Va peries cap des nou mesus en molte de suledad, ni senti dulo ni pene ni teni ningunpecat, dins uns estables de peñes eun lloc de desebitad, Noy vie vecins ni cases en tote levecindad, Sino Jusep y Merie en molte suledad, No tenien llit per yeure llensol ni es pati grenad, Un poc depaye eyevie quenes bous vie sobrat, Cuan vase lemidche nit ques miñuniued va se nad, Dins une menyedurete elli el varen cuntempla, el sandema com va se dedie ques suley va traspunta, Varen senti pesturets y bestia(?), en yusep sen recelave tots lus vuliefená, ho euson espeies falses quemus venen espia Merie quan sentige prontemen liva pela, Es pesturets que are venen Jusep dechelus entra Que equi es nad de Rey dels Reys es que musa de yutya, Ses obres bones y males ses quenel mon heyeura, Entrau pesturets entrau sil vuleu venidora, Tot un bon tems le duraren nosen pudienena, Cuant vase enpart desetarde Merie lus va pella: -Cuan pesturets enau e recuy es bestia, Quen se denits fera fosque yestart y [...], per tot ellaon nireu yau pureu di y cunta, Per tot éllaon nirem non decherem de pelá, Tot un san quemí quenteran merevilles [...] Naltrus em vist el Mesies el seño mes gran queya yen varem teni perfedi sisera sinosera Nherodes com euva sebre fortament siva nutcha, Les criatures petites totes les feu degullá, De 3 añs ses queyevie ses que va pude encuntra, Per veure si cuntrerie quis va sebre defensà, Estan en vostre presenci aremvuy pusa a quentá. 3ª Cobla Transcripció amb ortografia normalitzada

1ª Cobla Si Déu em dona la gràcia i em manten haubilidat jo us diré una rondaina de coses de temps passat També d'algunes que venen d'es modo que està arreglat si hi trobau falta ninguna digueu-m'ho per caridat Que en aquet món som errables no n'hi ha cap defensat Bon lloc es la Terra Santa també de gentilidat n'hi 'via una doncella noble de gran santidat enomenada Maria per dir-ho amb mes claridat La més polida i hermosa de quantes Déu no criat que va ser mare i esposa 'guent fet vot de castidat Es perquè D'eu ja volia donar-los aquell estat vuirer tots amb alegria guardan la vergelidat Miragle en gran meravilla no son maimés encontrats Penedeie no tengueren sempre es varen ben amar Estan en vostra pressència ara em vui posar a cantar jo us diré una rondaia de coses de temps passat 2ª Cobla En el símbol de Cristo tots lo devem contemplar Ell és gran i poderós el Déu també ens va criar per amor-lo i servir-lo com feien los demés que hi ha tots devem consivirar la merevilla tan gran com va dir:-plena de graci' amor de l'Esperit Sant. El sí li va dar Maria amb molta de lleialtat Consivirant que era una obra de la Santa Trenidat, Quan el Fill de l'Etern Pare amb Ella es 'via encarnat. Dins les seues entranyes duie el Fill de Déu[...], Va parir as cap de nou mesos amb molta de soledat ni sentí dolor ni pena ni tenir ningun pecat. Dins unes estables de penyes a un lloc deshabitat, no hi 'via vesins ni cases en tota la vesindat, sinó Josep i Maria en molta soledat; no tenia llit per jeurel lençols ni pati granat, un poc de paia hi havia que en es bou 'via sobrat. Quan va ser la mitja nit que es minyonet va ser nat, dins una menjadoreta allí el varen contemplar. Al sendemà, com va ser de dia, que es solei va traspuntar, varen sentir pastorets i bestiar(?) i en Josep se'n recelava, tots los volia fer 'nar ho són espies falses que mos venen (a) espiar. Maria quan sentigué prompte li va parlar: -es pastorets que ara venen Josep deixa-los entrar, que aquí es nat el Rei dels Reis es que mos ha de jutjar ses obres bones i males, ses que en el món hi haurà. Entrau, pastorets, entrau si voleu venir a adorar. Tot un bon temps l'adoraren; no se'n podien anar. Quan va ser en part de sa tarda, Maria los va parlar: -Quan, pastorets, anau a recoïr es bestiar? Que en ser de nits farà fosca i es tard i [...] per tot allà on 'nireu ja ho podeu dir i contar. -Per tot allà on 'nirem no deixarem de parlar. Tot un sant camí cantarem merevilles [...] Naltros hem vist el Mesies, el Senyor més gran que hi ha; i en varen tenir porfèdi' si serà o no serà. N'Erodes com ho va saber fortament s'hi va 'nutjar. Les criatures petites, totes les feu degollar, de tres anys ses que hi havia, ses que va poder encontrar, per veure si encontraria qui es va saber defensar. Estant en vostra presència ara em vui posar a cantar.