Cançoner de les Pitiüses

An els cinc dolors de Cristo tots los devem contemplar. Basta ser ell qui és i Déu que mos va criar. Tots devem consivirar la maravilla tan gran que va dir: Plena de gràcia, amor de l'Esperit Sant. El sí donà Maria amb molta de lleialtat consivirant que era un home de la Santa Trenitat. Era el fill de l'etern pare que amb ell s'havia encarnat; dins les seues entranyes porta el fill de Déu tancat. Va parir dins es palàcio des mateix Déu foblocat [sic], dins una establa de penyes, a un lloc deshabitat, una nit de grans gelades, de serena i fosquedat. No hi havia vesins ni cases en tota la vesindat, sinó Josep i Maria amb tanta de soledat. No tenien llit per jeure, llençol ni pati granat, sinó un poquet de paia que an es bous `via sobrat. Va ser devers mitja nit que el minyonet va ser nat. S'endemà quan Déu da es dia, que el solei va traspuntar, varen veure que venien pastorets i bestiar. Sant Josep se recelava, no els volia deixar entrar. -Això, són espies falses que mos venen a cansar.- Plorant respongué Maria; -Josep, deixau-los entrar, que això són es pastorets que mos venen a adorar. Entrau, pastorets, entrau, si mos veniu a adorar.- Es pastorets s'encantaren, no se'n podien anar. Quan va ser en part de la tarda, Maria ja els va parlar: -Anau, pastorets, anaua recomptar es bestiar, que en ser de nit farà fosca, que és tard i vo' n'heu d'anar. Per tot allí on `nireu ja ho poreu dir i contar, que heu vist nat el rei dels reis, es que mos ha de jutjar.- Herodes quan ho va sebre molt fortament s'enutjà. Ses criatures petites totes les fe degollar per veure si encontraria an qui es va sebre salvar. estant en vostra presenci jo em vui posar aquí a cantar i us contaré ses rondaines de coses d'un temps passat i moltes altres que en venen des modo que està arreglat. Si em trobau falta ninguna, digueu-m'ho, per caritat, que en el món tots som errables, no n'hi ha ningun defensat. És bona la Terra Santa, també la genteridat [sic]¹. Una donzella n'hi 'via noble i de gran santidat, sa més ditxosa i hermosa de quantes Déu n'ha criat anomenada Maria, per dir-ho amb més claridat, casada amb un home amb dies perquè li havia agradat. També perquè Déu volia donar-los aquell estat. Una tan gran maravilla mai se tornarà a encontrar. Menedeies ² no tengueren, sempre es varen ben amar. estant en vostra presenci jo em vui posar aquí a cantar.