Cançoner de les Pitiüses

1ª Cobla Emor que tens que peteches y en el mon pases turment tu se sentensim leyeches perquem vas evurrigen, Sis pella en yo note grade mufosesdat entenen, Yo de tu me perterie pesan mol de sentiment, Que deu del cel noms envie e ningu que leufengem, yo vengen me devertie en tu quere un ignusen, yen pella de permunies solmurilgu de repen, Llevo ve que se bendone yes perquesta mol dulen, Ques sol nos jire de bande ye tutom done turment, No li valen medecines metyes ni mediquemens, y ell ve que se bendone yenel mon ya fa se creu, y llevo el monpren museñe per dunalies segremen, Y ell ve ques refleccione yes conforme peques vey, Que ya sap quen que seplege per muri note remey, Si Due vol ques remediy que y surti de quell turment, Quevisqui une temporade en que siga un puquet tems, Sempre veis que se yunoye fen compliments enes sants, Y fa di alguna misa per segis quemi desen, Ques pense y no sengañe ques mes ample es del infern, Ques trobe en paper escrits y cunve quems su cregem, Que repesem es misteris aquells que va pusadeu, Y mus serviran de guia per ena en presensi dell, Si musu prenem per riure el altre mon petirem, Pensan que Deu nou vuldrie perque tots som infants sueus, Per naltrus duna la vida y no musu merachem, Hachi fesem bones obres nom fasem cap malemen, Vendra es die del yudisi pensarim done turment Cuand abechera aquil yutye tod quedera resplendent [...]agels tremuderan que feran tods es dulens, Res mus veldrie no neche que no velu eufes a ell, Musaura de duna espremit conforme mus merechem, Alli noi veldra se yove ni ric i home valen, Enes bons fera yustisi y lus nirnasulgen, Culucanlus a la drete en grau de sobre velens, Yenes dulens elas querra per crema enes foc etern, Mirau per cuan no vuldriem en el mon veset dolents, Perdunaumus mentre es ore que en el mon tots som presens, Mus dera se recumpense si segim se seue lley, Emor que tens que peteches y en el mon pases turment. 2ª Cobla Purtam une vestidure que deu mula consedid, Ey duym lanime vestide de carnmodu de bric, Yesta fete ense sembalnse que du yesucrist, Tutom le porte fiade tan si es pobre com ric, Un die eurem de da conte que Deu musu a escrit, No sabem si serà pronte ni de die ni denits, Deumus vuyge pendre en conte des treballs que[...], Perques públic y notori que en mon pesa festich, El cos y ses perit llum van yuns y no son emics, Yes dos yuns se solen perdre san cum[...] Despertanmus mentre es ore antes desenti(ge)? el crit, Quems cridaran ses trumpetes en equell lloc reunits, yau serà une desonrre entre pereniemics, Cuant mus feran se sentensi peveset desegreits, Encare que sigem terre o tengem el cos podrit, Tots turnerem com abantes en que sigenmichenit, Yes bons ena e le glori perque Deu han ben servit, yes dulens pendran se marche pluran y embel cor trist, Qye yan perdud ses peranse demaymes se convertits, Yom direu que puc quellarme que yust perech queuhe vist, Yo conec que per peleran que teng es sebre petit, Y pudrie entreduyiru queu vay truba per escrit, yeu reglat com un somitm tenguen el cor edurmit, y tots es que are mes coten pureu di en es emics Sim recurdas vul dirie enits e que ma segit, Per t-t yeu mirau que me devertit Transcripció amb ortografia normalitzada: 1ª cobla Amor què tens que pateixes i en el món passes turment tu sa sentència em llegeixes perquè em vas avorriguent si es parlar amb jo no t'agrada m'ho fosses dat entenent, jo de tu m'apartaria passant mot de sentiment, que Déu del cel mos envia a ningú que l'ofenguem, jo venguent me devertia en tu, que era un ignocent, i en parlar de premunies sol morir algun de repent. Llavors ve que s'abandona i és perquè està molt dolent que es sol no es gira de banda i a tothom dona turment, no li valen medecines metges ni medicaments, i ell ve que s'abandona i en el món ja fa sa creu, i llavó el mompren mossènyer per donar-li es sacraments, i ell ve que reflexiona i es conforma perquè és vell, que ja sap que en que s'aplega per morir no té remei, si Déu vol que es remedii que hi surti d'aquell turment, que visqui una temporada en que siga un poquet temps, sempre veis que s'ajonolla fent compliments an es sants, i fa dir alguna missa per seguir es camí decent, que es pensa i no s'enganya que és més ample es de l'infern que es troba en papers escrits i convé que ens ho creguem, que repassem es misteris aquells que va posar Déu, i mos serviran de guia per anar en presènci' d'ell, si mos ho prenem per riure a l'altre món patirem, pensam que Déu no ho voldria perquè tots som infants seus, per naltros donà la vida i no mos ho mereixem, així fassem bones obres no en fassem cap malament, vendrà es dia del judici pensar-hi em dona turment, quan abaixarà aquí el jutge tot quedarà resplendent [...] àngels tremolaran què faran es dolents, més mos valdria no néixer que no haver-lo ofès a ell, mos haurà de donar es prèmit conforme mos mereixem, allí no hi valdrà ser jove ni ric i home valent, en es bons farà justici' i los 'nirà absolguent, col·locant-los a la dreta en grau de sobra valents, i en es dolents a l'esquerra per cremar en es foc etern, mirau per quan no voldríem en el món 'ver set dolents, perdonau-mos mentre és hora que en el món tots som presents, mos darà sa recompensa si seguim sa seua llei, Amor què tens que pateixes i en el món passes turment? 2ª Cobla Portam una vestidura que Déu mo' l'ha concedit, hi duim l'ànima vestida de carn modo d'abric, i està feta amb sa semblança que du Jesucrist Tothom la porta fiada tant si és pobre com ric, un dia haurem de dar compte que Déu mos ho ha escrit, no sabem sabem si serà prompte ni de dia ni de nits, Déu mos vulga pendre en compte des treballs que [...], perquè és públic i notori que en món passà fastitx i el cos i s'esperit llum van junts i no son amics, i es dos junts se solen perdre sant cum[...], despertant-mos mentre és hora antes de senti(gue)? el crit, que ens cridaran ses trompetes en aquell lloc reunits, ja ho serà una deshonra entre parents i amics, quan mos faran sa sentènci per 'ver set desagraïts, encara que siguem terra o tenguem el cos podrit, tots tornarem com abantes en que siga mitja nit, i es bons anar a la glòri' perquè Déu han ben servit, i es dolents pendran sa marxa plorant i amb el cor trist, que ja han perdut s'esperança de mai més ser convertits, jo hem direu que puc callar-me que just pareix que ho he vist, jo conec que perparlaran que tenc es saber petit, i podria entreduir-ho que vaig trobar per escrit, i heu reglat com un sòmit tenguent el cor endormit, i tots es que ara m'escolten poreu dir en es amics si em recordàs vo'l diria anits el que m'ha seguit, per tot i heu mirau que m'he divertit.