Amor, què tens, que pateixes
i en el món passes turment?
Tu sa sentència em llegeixes
perquè em vas avorriguent.
Si es par à amb jo no t'agrada
i m'ho dassis entenent,
jo de tu m'apartaria
però amb molt de sentiment
perquè si t'agraviava
faltaria a un manament:
Déu del cel no mos envia
a ningú que l'ofenguem;
me'n 'niré per altra banda
a buscar divertiment
anc que no en serà molt fàcil,
que t'estim eternament.
Jo venia, em divertia
amb tu i era ignocent
com quan sense malaltia
es mor algú de repent.
igual que un que s'abandona
perquè hagi estat molt dolent,
que jau i menja de banda
i a tothom dona turment;
no li valen medecines
metges ni medicaments;
llavor ve que s'abandona
i al món ja fa sa creu.
llavò el momprèn es mossènyer
per donar-li es sagraments
i ve que reflexiona
i es conforma perquè és vei
perquè en caure que s'aplega
es morir no té remei,
i si Déu vol que es remedii,
que surti d'aquell turment,
sempre el veis ajonoiat
i an es sants fa cumpliment
i fa dir algunes misses
per segui es camí decent,
que ell ja sap, i no s'enganya,
que és molt ample es de l'infern,
i es resà i fa penitència
del cor són es documents.
Amor, què tens, que pateixes...
M'abandones sense queixa,
no m'ho daves entenent,
tal volta no dec merèixer
que em donassis cumpliment,
potsè et pareixeria baixesa
parlà amb jo davant sa gent;
em pots dir que guardi aqueixa
i així em vas despediguent.
Ara veig que em desnebeixes
sense tenir fonament.
Si vets qui t'afavoreixque,
mira de dur-lo content,
que ell conquistarà alegria
i jo tendré sentiment.
potser més em convendria
fer-me de l'ajuntament
i llavò et sentenciaria
a un càstig molt dolent:
Viure sempre en companyia
es dos, no sent a gust teu.
Tal volta mos serviria
per anar més malament,
perquè una cosa per força
mai és an es gust de Déu.
Dispensa'm aquesta broma
que jo t'ho deia riguent,
i no creguis en miracles
ni en retrets d'hòmens valents
ni en rondaies de majores
que deien un altre temps.
ni en sabates de deu llegües,
barruguets i encantaments,
que de certes meravelles
mai a donat permís Déu;
i així fe com qui t'adormis;
trebaia, disfruta i riu,
festetja i ben diverteix-te
i procura fè es gust teu,
perquè si al cas no ho encertes
passaràs molt de turment
i duràs una sumada
feixuga com una creu;
com un llaüt a la vela
navega de proa a's vent
que la mar ja va florida
i li peguen es rompents,
llavò envesteix a ses penyes
i es nega tota sa gent,
i allò és una sepultura
enmig de tanta corrent;
allò és una amargura
p'es que té coneixement.
Amor, què tens, que pateixes...
Jo pateix i vaig molt trist,
encara que em veis riguent;
jo us vui contà en un moment
lo que he cavilat anit
i us ho diré francament
com un conte per escrit.
Potser no us agradarà,
que mon sebre és molt petit,
just semblant a un gra de blat
que mor ans d'haver florit,
encara manco que es vent
que passa i ningú l'ha vist.
Es sebre és un instrument
que convé i és molt polit,
toca bé i és molt lluent
d'un material molt brun(y)it;
sent un caudal tan valent
no es pot deixà an es amics
ni deixar-ho en documents
perquè un bambo se'n profit
per comprar terres ni bens
ni de sous fer-ho servir;
allò se'n va junt amb ell
quan acaba de morir,
i es infants són ignocents
que encara no saben llegir.
Aquest món és una bola
rodant de dia i de nits
i diuen que és molt redona,
que hi estam i no ho hem vist;
no s'atrassa ni adelanta
té es minuts ben compartits,
de nit i de dia roda
amb un moïment seguit,
igual que sa nostra vida
d'es principi hasta la fi.
que corre i mai s'atura
fins es dia de morir.
Això és igual que una roba
que és trama d'un embolic
i la volen fer gruixada
i l'urdeixen de fil prim;
es que te uis a sa cara
i de roba se n'entén,
ja diu en poques paraules
que està feta malament.
Qualsevol que ho estudiiga
abantes de ser molt vei
comprendrà que aquesta vida
és un misteri de Déu.
aquí no val prendre mides
ni estendre cabdell de fil,
ni encara que s'ajuntassen
papers i llibres a mils,
lo mateix que un gra d'arena
caigués un dia del cel;
i així, facem bones obres
i Déu mos darà remei.
Amor, què tens, que pateixes
i en el món passes turment?
Tu sa sentència em llegeixes
perquè em vas avorriguent.
