LA SAMARITANA
Cansat estic del camí,
reposar voldria un poc,
prop d'esta font de Jacob,
que assentar-me vui aquí.
Una oveia esgarriada,
deixada del seu ramat1
i des llop encarnissat,
perill de ser devorada.
Jo que som un pastor
molt zelós de mes oveies,
voldria que totes elles
coneguessen mon amor.
Per això vui agordar
una ànima pecadora:
d'aquest pou abans d'una hora
vendrà de l'aigo a buscar.
Valtros poreu anar,
deixebles, a la ciutat,
que estic molt enamorat
d'aquesta ànima salvar
-Mestre, me'n vaig a comprar
per menjar d'alguna cosa,
puixes que jo port la bossa
m'hi començ a encaminar.
-Déu vos vuiga encaminar
complir la vostra paraula.
-Déu te guard, samaritana,
i et perservi de pecar.
Si l'aigo em vuiguessis dar,
beuria de bona gana.
-I a mi qui me la demana?
Esta tan mal no s'emplea,
que vós veniu de Judea
i jo som samaritana.
Ja sabeu que tants anys ha
que per llei n'està privat
es tractar i es contractar
jueus amb samaritans.2
-Dona, si tu coneguesses
jo, el que avui l'aigo et demana,3
jo crec que de bona gana
a mi me la donaries.
-Com vós la pensau haver
sens tenir lo menester
per treure-la d'ai [sic] aquí?
Sereu major per ventura
que nòstron pare Jacob,
que bevia d'aquest lloc
aquesta aigo clara i pura?
-Dona, que aqueixa no ho fa
efecte sa meua set,
que es que en beu no patirà
mai més de mundana set.
-Jo us suplic, camarada,
que tal aigo em vuigueu dar,
que no hi haixga 4de tornar
a treure'n altra vegada,
puix que n'estic acansada
de tant d'anar i venir.
Si amb això pogués complir,
jo em viuria descansada.
-Don' ves-te en la teua casa
i amb5 ton marit pots tornar,
i los dos poreu senyar
l'amor que us té lo meu pare.
-Senyor, jo marit no tenc,
ni amb home estic disposada;6
que em visc en ma llibertat,
d'on7 me plau vaig i venc.
-Ja sé que dius veritat
que l'home que t'ha gosada
tu no hi estàs disposada
i tots viviu en pecat.
-Digueu, si us esclau,8 senyor,
vós sereu algun profeta
que la vida que jo he feta
punt per punt m'endevinau?
l ses raons que em donau
com a pressona divina
i en vostra savi doctrina
tot mon cor enlluminau.
Vostres e-veus [sic] m'enamoren
per entrar en tot mon intent
i també mos sentiments
divina dolçura l'obra.
Un celestial ardor
sembla que em veig abrasada,
ditxosa havera jo estada
i a servir mon criador.
Digueu, si us esclau, senyor,
com vendrà nòstron messies
que ha de venir, diu Elies,
per remei des pecadors?
I diu que s'ha d'encarnar
as ventre d'una donzella;
despuix d'haver parit ella
verge i pura ha de quedar.
Senyor, jo us vui suplicar
amb humil veu i prefeta,
digueu-me si sou profeta:
el messies quan vendrà?
Si Déu me fes tan ditxosa
jo amb9 sos uis ho pogués veure
i amb10 sos peus, ho hem de creure,
m'hi mostraria goçosa.
Perdó li demanaria
de mes culpes i errors11
i tot altre pecador
crec que lo mateix faria.
-Fia meua, tu espirada ja hi estàs
per la llum del divino amor,
que jo som lo salvador
i el messies caritàs [sic].
Fia meua, jo som aquell
que he vuigut venir an el món,
he volgut venir a morir
per tu ànima salvar.
I tu no em vuigueres dar
s'aigo que jo et demaní.
-Desgraciada de mi!
que el cor meu ja m'ho dictava:
amb el salvador parlava
com vostra cara us mirí.
Perdonau, puix, mes ofenses,
tornem-li besar los peus
que han d'enclavar los judius 12
per tant mes culpes immenses.
L'aigo m'haveu demanada,
jo vos la deman, senyor,
que sou font de tot amor,
i confii que em serà donada.
aquesta és la mia errada
i a Déu deman perdó;
vui la benedicció
de la vostra mà consagrada.
-Fia meua, ja estàs perdonada
de tan gran contreció
i la benedicció
del meu pare et som donada.
-Pompes vanes, deshonestes,
que mia ànima perdien
que tan profanes eixien
per les places i finestres.
Ja no sou de mi estimades
Oh cabeis! que tots los dies
donàveu presenció
ja poreu, ara amb raó,
`xugar-me llàgrimes mies.
D'aquest aquí endavant
no em duran més enganyada,
que ara ja estic perdonada
per Déu home omnipotent.
