Cançoner de les Pitiüses

El reiet i la regina se n'anaren a caçar, i a ca seua no hi quedà més que es meuet i sa dida. 1 en Meuet no vol callar ni en braços ni en cap cadira, ni menos amb un pom d'or que sa dida li oferia. Sa dida va fer un foc, a¹ veure si callaria, i amb aquell calor des foc sa dida quedà adormida. 1 quan se va despertar trobà en Meuet cendra viva. La va aplegar amb un plat d'or i l'oferí a Maria. -De quants soldats i cavalls hauré de ser perseguida?- I estant amb aquest combat veren el rei que venia. -Equè teniu, dida meua, què teniu, que estau tan trista? -Jo he cremat es meu manton, es manton de seda fina. -Veis aquí vint-i-cinc sous. Comprau-ne un de sa botiga. Si no n'hi teniu a prou, la reina que vo n'hi afixga. -I a on és es meu Meuet? De veure'l me folgaria. -En Meuet és a la cambra, i allà on el rei dormia.- Sa dida passa davant, a veure si el trobaria, i quan hi varen arribar el trobaren que dormia amb un gorret molt vermei, vestidet de grana fina.