Cançoner de les Pitiüses

La dida El rei i la regina se'n `naren a passejar i a ca seua no hi quedà més que en Meuet i sa dida. En Meuet no vol callar ni en braços ni en cadira, li varen dar un pom d'or per veure si callaria. En Meuet no vol callar ni amb pom d'or ni amb cadira, li varen fer un bon foc per veure si callaria, i amb sa calentor des foc sa dida s'hi va adormir i quan se va despertar trobà en Meuet cendra viva.¹ El va aplegar dins un plat, el va encomanar² a Maria. -Què he de fer, trista de mi? que del rei som corregida.- Tatà³ per una finestra, va veure el rei que venia. ..... -Equè tens tan pensativa? Si has tengut susto de moros. -He cremat aquell mantell que del rei tan polit tenia. -Vet aquí vint-i-un sou, compra'n un a ses botigues, si acàs no en tens a prou la reina que te n'hi afixga. -I a on és aquell Meuet que el rei tan polit tenia? -I a ses cambres altes és i allà on ell solia, amb so barretet as cap i un saiet de grana fina.-