Cançoner de les Pitiüses

Molt trista estava la infanta, molt trista i empensativa vent que el rei no la casava ni tals cuidados tenia, no per falta que en tingués [sic] sinó per la honra sia. Un dia estaven a sola i allà n'hi va parlar. -Tu podries ser casada amb el condi de Gran Dia. -Aquell no és mon marit, ni per un tal el voldria, que ell ho és don condi Nardo, que dona i infants tenia.- I el rei va fer un convit, a dinar en la taula sia, i quan varen 'ver dinat a tots donava guia sinó és a don condi Nardo, qui sempre l'entretenia. -Si vostè me'n das a jo, jo també me n'aniria. -M'has de dir la veritat de lo que et preguntaria, si és veritat que tu dares paraula a sa meua fia. -Ja és veritat, el bon rei, però li deia per rissa. -La condessa has de matar abans de mitja ni siga² -La condessa [sic] no la mat, tendràs pena de la vida.- Se'n va anar condi Nardo molt tristo i afligido, i quan va arribar a ca seua la condessa el recebia: -Equè té condi Nardo, tan tristi i afligido? Feu-me's [sic] part de sa tristor com mo'n feis de s'alegria. -Jo vo'n faré part, senyora, més que el meu cor no voldria, perquè el rei me n'ha manat que us tenc de llevar sa vida. -Faceu-me un vestidet negre i duis-me a la terra mia, i allà criaré es infants així com vós ho voldríeu. -Això no ho puc fer, senyora que el rei em castigaria.- i li posà una ma as coll, l'estrenyia i no podia. Sa cadira que ella seia de dolor la corrompia. -Dixa'm [sic] venir es meus infants per dar-los sa despedida. -jo an això no ho puc fer perquè us entristiria. -Dixau venir es més grosset, per dar-li sa despedida. -Jo no el puc deixar venir, Perquè us entristiria. -Dixau venir es més petit per dar-li una mamada.³ -No el puc deixar venir, que també us entristiria. -Deixau-me dir dos paraules que promptament estan dites: an el condi jo el perdon, pe' s'amor que mos teníem, però an el rei i sa fia jo no els puc perdonar, perquè em varen fer matar a un germà que tenia i ara em vol fer matar a jo sense la culpa ser mia.