Cançoner de les Pitiüses

. . . . . . . . amb el condi de Gran Dia que ha de ser son marit. —Jo li dic que no és aquest, que ell té de ser condi Largo. —Ell no pot ser el condi Largo, perquè és casat i té hijos. —Ell té de ser condi Largo que té de ser . . . . . . . perquè allí en lo temps passat casament m'ha prometido. Pe' sa promesa que em feia tenia ma llibertat. —Si això és veritat, la infanta, sa nostra honra està perdida. —Ell no està perdida encara. — fent-se lo que jo diria. —Donga-m'hi consell la infanta, que el meu no m'hi abastaria. —El faci venir a dinar a sa nostra taula un dia: jo n'hi faré recordances de lo que ell me prometia.— Hi va haver una gran festa de la gran cavalleria i hi encertaren a ser amb aquella companyia. Quan encontrà lo bon rei, amb molta de politiga: —Jo te'n convid a dinar a sa meua taula un dia. —Jo, en ser convits del rei, jo mai me'n cansaria. —Si la veritat me dius, tu siràs en taula mia.— De ca seua va partir un poc antes de migdia. Es tirà dalt del cavall, que és suprior [sic] i fa via. Quan a cal rei arribà, antes un poc de migdia, i el va recibir el bon rei: amb molta de politiga i es posaren a dinar . . . . . . . lo que solia. Quan varen 'ver dinat, tota sa gent se sortia per jardí a passejar, que era lo que el rei volia; quedaren los tres a soles en taula la companyia, i el rei li va preguntar: —Equè tens tu de ma fia. —Jo no en tenc res, de sa fia, sinó riure i burlar amb ella.— Sentint aquesta raó, respongué sa seua fia: —Ell tu t'has de recordar de lo que tu em prometies. —Jo me'n recorda molt bé, de lo que jo et prometia. Vaig pensar en es mateix temps que tan ditxós no seria, que era una altesa del rei i no m'ho concediria, que jo pogués ser casat a sa infanta, sa fia. Pensí d'anar per una altra des meu igual que sabia. —I ara la tens de matar i et tens de casar amb ma fia. —No em faça fer això el bon rei, que per vostè no ho prendria, que en ses maldats que jo en feia ella culpa no hi tenia. —Ell la mataràs a ella. Si no, t'hi va es béns i la vida. —Jo ja la mataré a ella, i es càrrec de vostè siga.— Es tirà dalt es cavall, que és superior i fa via. Quan va ser un poc avant,¹ sa muier ja el recebia, i el va trobar trasmudat, no semblant es que solia, i hi conegué novedat, perquè amb ell l'hi coneixia, no li tornava raó, que el cor no li reistia [sic]. I també li va preguntar per sopar lo que volia. I ell li tornà raó: —Ja em pareix que soparia.— Però ganes de sopar pensaré que no n'hi havia. S'abocà sobre sa taula, com a cosa que dormia, i ella li va preguntar que si tanta son tenia. I ell li tornà raó . . . . . . . . . Tant eli [sic] va preguntar que què era lo que hi havia: —Feis-me part de sa tristor com fèieu de s'alegria.— No li tornava raó i era perquè no podia. Quan lo tornà a preguntar li va dir lo que hi havia: — Antes de ser-ho es matí us tenc de llevar la vida. — Quina queixa té de jo, 'ver-me de llevar sa vida? —Ninguna queixa no tenc des que us tenc de companyia, però el rei me n'ha manat i fes lo que no faria. —Feis-me un vestidet de dol i aniré per terres mies i criaré es meus infants més bé que sa que vendria. — No ho puc fer an això, comdesa, que el rei no ho comportaria, que jo pogués ser casat mentres vós tenguésseu vida.— Tancaren los hicus fora, cosa que ser no solia, perquè no poguessen dir a caseua lo que hi 'via. Hi anà molt tristi perquè ell amor no tenia i no m'ha de fer pensar en que vos ho perdonaria. — Dixau-me dir una oració de ses que jo dir solia: jo a ells tots els deix citats a la justici divina. Condi Largo, us ho perdon per s'amor que vos tenia.— El sendemà es demostrà sa novedat que hi havia: ses campanes repicaren totes quantes n'hi havia. Hi havia cavallers amb aquella companyia i la portaren a enterrar amb molta de politiga, i a casar-se sens tardar, que la reina no ho volia. La reina es va anar a casar amb molta de politiga, coberta de seda i galó que durne més no podia, però res de tot allò a ell no li dava alegria, perquè fortament pensava amb sos hicus que tenia, equè li feien promesa que res no els hi faltaria, que es sombrero de la reina ses faltes los cobriria. Promptament va estar malalta, perquè Déu l'hi disponia. Tots varen ser sepultats, tots en menos de sis dies, i va quedar condi Largo i es tres hiquets que tenia.