Cançoner de les Pitiüses

Una nochu de porfedi que eren los gallos cantar, condi Flori està a la mort, no podia reposar, e [sic]¹ manà an es seus criadus: —Dugueu de calçar i vestir, unes sabates de seda i calces de cordovà, i enllestigueu el meu cavallu a punt d'anar a pelear amb quatre-cents cascavells per la redó del cavall, cent d'or i cent de plata i altres dos-cents de metrall [sic]— Se prengueren perla manu i dret a l'horta reial, i dret a l'horta reial varen trobar Claranyinya que es dixava de regar. —Déu me la guard, Claranyinya. —Diós mo' n'ha de guardar. —Si pogués estar, senyora, una nochu en su manar i amb sos altres que vendrien contra es moros pelear. —Això teniu, lo bon condi, que us sabeu ben alabar, i en ser prest de les batalles us sabeu ben apartar.— El senyor estengué la capa, la princesa s'hi oblidà, i va passar un caçador que no deuria passar. —Caçador, bon caçador, Déu li do bona ventura: de lo que has vist i sentit, no en digues cosa ninguna. Jo et daré cent marcos d'or i et casaré amb una dama, i et casaré amb una dama que és mi hermana carnal.— Es caçador sense ventura nada no volgué, se n'anà, sinó que se va a cal rei i en presència l'hi contà. —Bon dia tenga el bon rei i la corona reial. No li val portar corona ni espasa d'or manejar, ni anar per les ventanes con las damas passejar, que jo he vist la seua fia dret a la horta reial, dret ala horta reial, condi Flori estava amb ell.²— El rei que va sentir això de raons se'n va picar, perquè unes noves d'aqueixes no es van an el rei donar. —Anau-me a dur es caçador, perquè l'he de fer penjar. Anau-me a dur el condi Flori, perquè l'he de mal acabar, a cavall amb una mula per més afrentós anar— Condi Flori se n'enduen, condi Flori en porten ja, i va trobar un pastoret: —Pastoret, bon pastoret, Si tu hi volguesses anar, a dir-li a na Claranyinya que a mi em duen a penjar, i dir-li que si no és llesta que ja no em defensarà.— Es pastoret va ser llest i amb prestesa pigà allà, i va trobar Claranyinya que se sentava a dinar. —Déu me la guard, Claranyinya. —Diós me n'ha de guardar. —Unes noves venc a dar-li que no els hi voldria dar, que jo l'he vist al seu carinyo com el duien a penjar, i diu que si no hi és llesta, que ja no el defensarà.— Claranyinya va ser llesta i amb prestesa pigà allà, i ne passà pes quartel: —Soldats, deixau-me passar, mirau que us castigaré: a uns en duré a galeres i as altres us penjaré.— Es soldats la conegueren i la deixaren passar, i va trobar es seu carinyo a punt d'estrènyer es collar. — No s'esmaï lo meu senyor, que ningú el castigarà, perquè a mi no em falten bales i soldats per peleiar tant per terra com per mar, i si a mi me'l tocaves series un mal capità.— El va prendre sus d'allines i a cal rei lo va portar. —Mi padri sois vos, mi padri, i a mi em podeu castigar, però an el meu carinyo ningun home el pot tocar, perquè a mi no em falten bales ni soldats per pelear, i si a mi me'ltocaven siria un mal capità. —Si tengués un altre heretu per la corona heretar a tu i an el teu carinyo us 'via de fer cremar