Una nochu de porfedi
que eren los gallus cantar
Condi Flori està a l'amor,
no podia reposar.
Va manar an els seus criadus:
-Dui-me de vestir i calçar,
dugueu-me calces de seda,
sabates de cordovà;
enllestiu-me el meu cavallu
a punt d'anar a peleiar,
amb quatre-cents cascavells
per la redó del pitrall:
cent de or i cent de plata
i altres dos-cents de metall
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Dret a la horta reial
varen trobar Claranyina.
que es deixava de regar.
-Déu me la guard, Claranyina.
-Dios mo' n'ha de guardar.
-Si pogués estar, Senyora,
una nochu en son manar,
l'endemà m'atreviria
amb cent moros peleiar.
-Això teniu, lo bon Condi,
que us sabeu ben alabar,
i en ser prop de les batalles
no'n sabeu ben apartar.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El senyor estengué la capa,
la princesa son brial;
i va passar un caçador
que no deuria passar.
-Caçador, bon caçador,
Déu te do bona ventura;
de lo que has vist i sentit
no en digues cosa ninguna;
jo et daré cent marcus d'or,
que ara te'ls puc entregar,
i et casaré amb una dama
que és mi hermana carnal.-
Es caçador sens ventura
res d'això volgué escoltar
sinó que se'n va a cal Rei
i en presència li contà:
-Bon dia tenga, el bon Rei
i la corona reial;
no li val portar corona
ni espasa d'or manejar,
ni anar per les ventanes
i amb les dames passejar;
que jo he vist la seua fiia
dret a la horta reial
i hi he vist el Condi Flori
que se n'estava burlant.-
El Rei que va sentir això,
de raons se'n va picar,
perquè unes noves d'aqueixes
no es van al Rei a donar.
-Anau-me a dur es caçador,
perquè li he de fer penjar.
Anau-me a dur el Condi Flori,
que l'hi he de mal acabar.
A cavall en una mula
per més afrontós anar,
i a cada peu un grilló
que cada un pesa un quintar,
Condi Flori se n'enduen,
Condi Flori porten ja.
I va trobar un pastoret
que guardava es bestiar.
-Pastoret, bon pastoret
si tu hi volguesses anar
a dir-li a na Claranyina
que a mi em duen a penjar,
i dir-li que si no és llesta
que ja no em defensarà.-
Es pastoret va ser llest
i amb prestesa pigà allà,
i va trobar Claranyina
que se sentava a dinar.
-Déu me la guard, Claranyina.
-Dios mo' n'ha de guardar
-Unes noves venc a dar-li
que no els hi voldria dar;
que jo he vist el seu carinyu
com el duien a penjar,
i diu que si no hi és llesta
que ja no el defensarà.-
Claranyina va ser llesta
i amb prestesa pigà allà.
Quan arribà en es portal
no la deixaven passar.
-Soldats, deixau-me passar,
mirau que us castigaré,
a uns us duré a galeres
i a's altres us penjaré.-
Es soldats la conegueren
i la deixaren passar,
i va trobar el seu carinyu
a punt d'estrenyer el collar.
-No s'esmai lo meu senyor,
que ningú el castigarà,
perquè a mi no em falten bales
ni soldats per peleiar,
tant per terra com per mar,
i si a mi me'l tocaven
seria un mal capità.-
El va pendre sus d'allines
i a cal Rei lo va portar.
-Mi padri, sois vos, mi padri,
a mi em podeu castigar,
però an el meu carinyu
ningun home el pot tocar,
perquè a mi no em falten bales
ni soldats per peleiar,
tant per terra com per mar,
i si a mi me'l tocaven
seria un mal capità.
-Si tengués un altre heretu
per la corona heretar,
a tu i an el teu carinyu
us 'via de fer cremar.
