io un dia, io pasava
pes costat d'un penyalar,
no hi havia cosa ninguna
que m'hi pogues alegrar
mes que una pastoreta
que amb un altre es va a juntar
pareixien dos estrelles
que s'anaven a ajermenar
i dos estrelles no ho eren
perque amb una vaig parlar
vaig parlar am sa més petita,
sa que més me va agradar
i l'hi vaig dir ...si venia
o si es quedava per allà
i ella em va tornar a respondre;
i això Deu sap quan sirà.
As cap de curanta dies
la dugueren a entrerrar
i alli on l'enterraren
va nèixer un roseret blanc
amb ses foietes escrites
color de la seua sang.."
