Cançoner de les Pitiüses

A la finestra daurada hei està la Blancaflor. Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Sa padrina els hi aclaria es cabeis de tres en tres (de dos en dos). Sa germana els hi entrenava amb so floc de nou colors. Son germà la se mirava amb uns uis de temptadors. —Si no fosses ma germana, mos 'víem de casar es dos.— En haver-la pentinada, anem cap as Salvadors. Prenguent aigo beneita li caigueren tres anells d'or. Ses donzelles que hi havia trasmudaren de colors. Es capellà, diguent missa, • va perdre sa seva lliçó. Per dir «Dòminus dodiscus» va dir: «Si la tengués jo», i es qui servia sa missa no va dir res per llavò, però dins son cor pensava: «Valdria més per a jo, que entre capellans i frares, no hi pot haver res d'això.»