-Mare, me'n vaig a la guerra,
cuidau's bé de ma muier;
no me li faceu fer feina,
més que cosir i broder,
no li faceu pouar aigua
amb so poual més grander,
sinó sols amb es de plata
que per ella el vaig fer fer-.
-Ves-te'n fi meu, descansat,
que d'ella em cuidaré-
I al cap de les set setmanes
porquerola ja va ser.
Just al cap de set anys
va tornar el cavaller,
va ser la primera persona
que en Eivissa conegué:
-Bones tardes, Porquerola,
-Bones tardes cavaller.
-Vols me dir, tu, Porquerola,
-de quí és aquest porquer?
-De don Joan del vilatge,
Déu lo torn prest si convé.
-Ara em diràs, Porquerola,
tu quina feina et fan fer?
-Set fusades cada dia
i un feix de llenya també (1);
tu faràs les set fusades,
jo el feix de llenya et faré.
Ara em diràs, Porquerola,
lo que et donen per menger:
panet d'ordi cada dia,
no tot es que he de mester.
Bones tardes, hostalera,
bones tardes cavaller,
ara em diràs, hostalera,
anit de què soparé,
pot menjar gallina frita,
que jo la ben fregiré.
I a sa teua Porquerola,
què li daràs per soper:
un platet de cames-roges,
que jo les ben tremparé;
menjarà gallina frita
al costat del cavaller;
i ara em diràs, hostalera,
anit amb qui dormiré:
no dormiràs amb ma filla,
que la ben guardaré,
pots dormir amb la Porquerola,
que ella és bona de ginyer;
quan Porquerola ve veure
tancada amb el cavaller;
ella de plors i llantos
sa casa en cobrigué,
(va)dir: si tengués mon marit,
ell be que em defensaria;
si vesses el teu marit,
amb a què el coneixeries?
Amb un doble senyal
que damunt s'esquena tenia;
es va descordar es gipó,
es va apartar la camia:
mira si és la senyal
que es teu marit hi tenia,
Es donaren un abraç
com a marit i muier;
on és el vestit de seda,
que per tu jo vaig fer fer?
Pots preguntar-ho a ta mare,
que per sa fia el prengué:
A penes va ser de dia,
que la sogra ja hi va ser:
aixeca't, bruta, villana,
de dormir amb el cavaller
que s'aixequi vostra fia,
que jo dorm amb ma muier,
que si no fósseu ma mare,
de vós faria un cendrer
i ventaria sa cendra
en el puig més alt que sé.
