Cançoner de les Pitiüses

..... ..... Equè farà don Joan que té la muier molt jove? -Jo tenc ma mare i l a hi hauré de deixar. -Aquina, ma mare, jo vos entreg ma muier. No li faceu fer feina que ella no la puga fer; no li faceu poar aigo amb so poal mitjancer, faceu-l'hi poar amb¹ so poal de plata que jo per ella le hi vaig fer.² as cap de ses set setmanes porquerola ja va ser. ..... ..... ella se pentinava i amb una pinteta d'or, es girà dret a la terra, no en veié cosa ninguna; es girà dret an el cel, no va veure cap estrella; es girà dret a la mar, va veure sa claror de sa lluna i va veure un cavaller que venia cap ençà. -Cavaller, bon cavaller, si m'has vist es meu marit? -Jo el som vist i conegut, dinat a sa seua taula, sa fia del rei mantén, per esposa la hi han dada. -Malhaja ell si la mantén, malhaja qui la hi ha dada. Set anys fa que jo l'esper com a dona ben casada i set més l'esperaré com a viuda ben honrada, i si dins aquest temps no ve, monja jo en seré tancada an es carrer de sant Francesc i monja de santa Clara. ..... ..... -Digue'm, porquerola, de qui és tant de porquer? -De don Joan des Milatge, Déu lo torn prest si convé. - digues, porquerola, i quina feina et fan fer? -Set fusades cada dia i una de llenya hi ha a fer. - digues, porquerola, i equè et donen per comer? -Una escorxa de pa d'ordi i encara que me'n do. -Ves a aspiar ses set fusades, jo el feix de llenya et faré.- i el feix de llenya va anar dalt les anques del cavall, com varen ser ben prop de les cases i el feix de llenya baixà perquè aquella gent tan bona ja no hi trobàs què adobar. ..... ..... -Bones tardes, hostalera. -Bones tardes, cavaller. -Voldria donar posada i a un noble cavaller? -Jo li donaré posada i tot lo que haiga de mester. -Hostalera i hostalera, jo anit de què sopare? -De pollastres i gallines i perdius, bon cavaller. -I anit na porquerola, i anit de què soparà? -D'un platet de cames-roges que jo ja els hi tremparé, i una escorxa de pa d'ordi que jo també la hi daré. -Hostalera i hostalera, jo anit amb qui dormiré? -No jauràs amb ma fia perquè jo la gordaré, jauràs amb na porquerola, que ella ho és bon de ginyer. -Set anys fa que estic sens home i anit també hi estiré.- La va prendre per sa mà, dins es quarto se l'endugué i ella de plors i llantos sa casa ja n'ompligué. -Si jo tengués don Joan no seria això de jo. -Si tenguesses don Joan ambe què el coneixeries? -I amb un noble senyal que dalt s'espatla tenia.- Don Joan sentint això es va descordar sa camia. -Vet aquí es noble senyal que ja don Joan tenia.- Com va veure que era don Joan va tenir gran alegria. -A on és es vestit de seda, que jo per tu et vaig fer? -Pregunta-ho a ma mare, que sa fia l'esquinxà. -A on és es poal de plata que jo per tu et vaig fer? -Pregunta-ho a ma mare, que sa fia l'esquinxà. -En es riplà de s'escala i as matí em declararé. ..... ..... -Aixeca't, porquerola, que es porcs ja van pes carrer. -Faceu-hi anar vostra fia que jo jec amb ma muier, que si no fósseu ma mare jo en faria un cremer, i ventaria sa cendra en es puig més alt que sé.