Cançoner de les Pitiüses

I se n'ha fet una crida, crida i pregon reial Que se n'han d'anar a la guerra¹ tots es jovenets galans. —Equè farà, don Joan, que la muier jove té? -—L'encarregaré a ma mare, que ella la'm² cuidarà bé. —No me li faceu fer feina més que cosir i broder, ni poar amb el poal gran ni menos amb mitjancer: amb so poalet de plata que per ella le hi vaig fer.— Des cap de ses set setmanes porquerola la va fer, i as Cap de set anys que hi era don Joan també vengué. La trobà per dins ses planes, allà cuidant des porquer. —Bones tardes, porquerola. -Bones tardes, cavaller. —Em tens de dir, porquerola, de qui és tant de porquer. —De don Joan del Vilatge, Déu lo torn prest si convé. —l em tens de dir, porquerola, quina feina a tu et fan fer. —Set fusades aspiar-les, un feix de llenya he de fer.— Quan le hi va tenir fet també le hi va carreguer. . . . . . . —Bones tardes, hostalera. Bones tardes, cavaller. —l em tens de dir, hostalera, jo anit de què soparé. -Gallines i galls rostits, tot lo que hages de mester. -T'he de dir na porquerola i anit de què soparà. -D'un platet de cames roges, que les hi ben tremparé. -I em té de dir, hostalera, jo anit amb qui dormiré. -No dormiràs amb les meues fies, que jo me'n ben gordaré, dormiràs amb na porquerola, que ella ho vol i jo també. -Fa set anys que no he dormit amb home,³ i anit no hi dormiré. M'estim més geure a sa cuina, com es porcs as femer.- L'agafa per la maneta i a la cambra la dugué. Quan va ser dalt s'escala, un sospir molt gran va fer. -Ai, si tengués don Joan, ara que em vendria bé! -Si tenguesses don Joan, ambe què el coneixeries? -Perquè en es costat esquerre unico senyal tenia.- Dona ma an el jupetí i departà sa camia i va veure aquell senyal que en aquell costat tenia. I se'n varen anar a dormir amb molta gran alegria, i s'endemà de matí sa mare la va cridar. -Hala, aixeca't porquerola, que es porcs ja son pes carrer. -Faceu-hi anar vostres fies, que jo pens que no hi 'niré, que si no fosseu ma mare, de vós faria un cremer, i sa cendra que faria la daria an es venter i me'n 'niria a ventar-la en es puig més alt que sé.