Cançoner de les Pitiüses

El rei tenia tres fies polides com una plata, i se'n va enamorar d'una, Delgadeta, sa més guapa. -M'has de servir de muier, madrastra de tu germana. - sa pobre de ma mare, 'ver de ser tan mal casada?- I el rei, quan va sentir allò, Delgadeta està tancada. I ho va manar an es criats, que l'anassen a tancar-la, que per menjar n'hi donassen carn i tonyina salada. Passen dies, passen noches¹, [...] tata el cap per la finestra, per veure qui es passejava, i va veure es seu germà que per allí es passejava. -Germanitu, germanitu, portau-me² un gotet d'aigo que tenc sa garganta seca, sa boca com una brasa. Allò, en 'ver-me-la beguda, faré lo que em manareu.- I ella es va tornar amagar tan trista i desconsolada. I un dia tornà a tatar per veure qui es passejava, i va veure a sa germana que per dins es quarto anava. -Germaneta, germaneta, portau-me³ un gotet d'aigo, que tenc la garganta seca, sa boca com una brasa. -Delgadeta, Delgadeta, tu no la beuràs per ara, perquè tu mateixa saps que el bon rei te l'ha privada.- I ella es va tornar amagar, tan trista i desconsolada. I un dia tornà a tatar per veure qui es passejava, i va veure el padrus mio que per dins la cambra anava. -Padru mio, padru mio, portau-me un gotet d'aigo, que tenc la garganta seca, sa boca com una brasa. Allò, en 'ver-me-la beguda, faré lo que em manareu.- I ho va manar an es criats, que li anassen a dur aigo. Per quan li varen 'ver duita, Delgadeta ja finava. Delgadeta ja és al cel, son pare és a l'infern, per tot etern condemnat.