Subgènere | Històries
                            Romançons
Estil | Glosat
Temàtica | Amorosa.
Subtemàtica |
Cantador | Agnès Bonet Costa. Can Miquel den Toni, Santa Agnès de Corona. (n.1866).
Recollit per | Baltasar Samper Marquès i Ramon Morey Antich
Transcrit per | Cati Marí Serra
Data | 23 d’agost de 1928
Font | Documents de l'Obra del Cançoner C. 99, núm.84, (notació núm.438), lletra p.393-397. Font de la versió transcrita: "l'obra del cançoner a les Pitiüses. 1928" Materials inèdits del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses per Baltasar Samper i Ramon Morey. Municipi de Sant Antoni de Portmany. Edició a càrrec de Cati Marí Serra. Desembre de 2018 ISBN 978-84-17212-11-7. Pàg. 201-202
Variant | 747 / 844 / 850 / 911 / 923 / 1173 / 2970 / 2986 / 3016 / 3032 / 3093 / 3153
El rei tenia tres fies, totes tres com una plata, de ses tres n'hi havia una, se llamava Guelguedeta,1 el rei ja l'enamorava [...] -Guelguedeta, Guelguedeta, tu has2de ser-me enamorada. -No ho mana Dios del cel, ni la sagrada Maria, jo siga muier del rei, madrastra de mos germans, i sa trista de ma mare que haja de ser mal casada.- El rei, que va sentir això, va manar que fos tancada, que no li dassen aigo perquè n'estava privada, ni tampoc res a comir [sic] sinó sardina salada. Passen dies, passen notxes i ella es mortificava, tatava per sa finestra per veure qui es passejava; son germà més gros va veure que per dins palaci estava. -Germanet meu des meu cor, germà de la meua vida, si em dàsseu un gotet d' aigo de la mellor que hi havia, que en haver-me-la beguda faré lo que em manareu. -No te la beuràs, maldita, no te la beuràs, malvada, que tu mateixeta ja saps que el bon rei te l'ha privada.- Passen dies, passen notxes i ella es mortificava, tatava per sa finestra per veure qui es passejava; son germà petit va veure que per dins palaci estava. -Germanet meu des meu cor, germà de la meua vida, si em dàsseu un gotet d' aigo de la mellor que hi havia, que en haver-me-la beguda faré lo que em manareu. -No te la beuràs, maldita, ni te la beuràs, malvada, tu mateixeta ja saps que el bon rei te l'ha privada.- Passen dies, passen notxes i ella es mortificava, tatava per sa finestra per veure qui es passejava; ne va veure el bon rei, en lletres d'or se sentava. -Mon pare meu del meu cor, pare de la meua vida, si em dàsseu un gotet d'aigo de la mellor que hi havia, que en haver-me-la beguda faré lo que em manareu, que tenc la garganta seca i de set m'estic morint.- Va manar an es seus criats que li anassen a dur aigo -I es primer que n'hi durà, li deixaré es meu palaci.- Quan varen ser escala amunt, que li anaven a dur s'aigo, es àngels li feien llum, Maria l'encaminava. Guelguedeta va ser al cel i alabada sia sempre, ses campanes del Padrà, ses més fortes s'estellaven. Ses calderes de l'infern ja bullien per son pare.