INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3032

Subgènere | Històries

                            Romançons

Estil | Glosat

Temàtica | Amorosa.

Subtemàtica |

Cantador | Agnès Bonet Costa. Can Miquel den Toni, Santa Agnès de Corona. (n.1866).

Recollit per | Baltasar Samper Marquès i Ramon Morey Antich

Transcrit per | Cati Marí Serra

Data | 23 d’agost de 1928

Font | Documents de l'Obra del Cançoner C. 99, núm.84, (notació núm.438), lletra p.393-397. Font de la versió transcrita: "l'obra del cançoner a les Pitiüses. 1928" Materials inèdits del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses per Baltasar Samper i Ramon Morey. Municipi de Sant Antoni de Portmany. Edició a càrrec de Cati Marí Serra. Desembre de 2018 ISBN 978-84-17212-11-7. Pàg. 201-202

Variant |    747   /   844   /   850   /   911   /   923   /   1173   /   2970   /   2986   /   3016   /   3032   /   3093   /   3153

El rei tenia tres filles / el rei tenia tres filles,...

El rei tenia tres filles

El rei tenia tres fies, totes tres com una plata, de ses tres n'hi havia una, se llamava Guelguedeta,1 el rei ja l'enamorava [...] -Guelguedeta, Guelguedeta, tu has2de ser-me enamorada. -No ho mana Dios del cel, ni la sagrada Maria, jo siga muier del rei, madrastra de mos germans, i sa trista de ma mare que haja de ser mal casada.- El rei, que va sentir això, va manar que fos tancada, que no li dassen aigo perquè n'estava privada, ni tampoc res a comir [sic] sinó sardina salada. Passen dies, passen notxes i ella es mortificava, tatava per sa finestra per veure qui es passejava; son germà més gros va veure que per dins palaci estava. -Germanet meu des meu cor, germà de la meua vida, si em dàsseu un gotet d' aigo de la mellor que hi havia, que en haver-me-la beguda faré lo que em manareu. -No te la beuràs, maldita, no te la beuràs, malvada, que tu mateixeta ja saps que el bon rei te l'ha privada.- Passen dies, passen notxes i ella es mortificava, tatava per sa finestra per veure qui es passejava; son germà petit va veure que per dins palaci estava. -Germanet meu des meu cor, germà de la meua vida, si em dàsseu un gotet d' aigo de la mellor que hi havia, que en haver-me-la beguda faré lo que em manareu. -No te la beuràs, maldita, ni te la beuràs, malvada, tu mateixeta ja saps que el bon rei te l'ha privada.- Passen dies, passen notxes i ella es mortificava, tatava per sa finestra per veure qui es passejava; ne va veure el bon rei, en lletres d'or se sentava. -Mon pare meu del meu cor, pare de la meua vida, si em dàsseu un gotet d'aigo de la mellor que hi havia, que en haver-me-la beguda faré lo que em manareu, que tenc la garganta seca i de set m'estic morint.- Va manar an es seus criats que li anassen a dur aigo -I es primer que n'hi durà, li deixaré es meu palaci.- Quan varen ser escala amunt, que li anaven a dur s'aigo, es àngels li feien llum, Maria l'encaminava. Guelguedeta va ser al cel i alabada sia sempre, ses campanes del Padrà, ses més fortes s'estellaven. Ses calderes de l'infern ja bullien per son pare.

1A altres versions: Delgadeta. 2Al document: es.