Cançoner de les Pitiüses

N'Amèlits està malalta, n'Amèlits fia de rei, capellans la van a veure, capellans i noble gent. I sa mare també hi va: -Ma fia quin trebai tens? -Es trebai que tenc, ma mare, vós mateixa ja ho sabeu, que m'haveu donat metzines per fer-me morir a la creu. -No digueu això, ma fia mirau que us condemnareu. Confessau i combregau , i bon testament fareu. -Si faç testament, ma mare, vós poc vos n'alegrareu: Es collar i es collaret jo els deix a mon pare meu; i després tenc tres vaixells, pare, que tots tres són meus; i un el deix an es pobres, pobres per amor de Déu; i un el deix a don Carlos, a don Carlos germà meu; i s'altre el deix a ses monges, que m'encomanin a Déu.-