INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3045

Subgènere | Històries

                            Romançons

Temàtica | Mort.

Subtemàtica | Adulteri

Cantador | Catalina Ramon. Sant Jordi de ses Salines.

Recollit per | Baltasar Samper Marquès i Ramon Morey Antich

Transcrit per | Isidor Marí

Data | 14 d’agost de 1928

Font | Documents de l'Obra del Cançoner Núm. 60 C. 96, p.168 i seg. Font de la versió transcrita: "l'obra del cançoner a les Pitiüses. 1928" Materials inèdits del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses per Baltasar Samper i Ramon Morey. Municipi de Sant Josep de sa Talaia. Edició a càrrec de Isidor Marí. Desembre de 2017 ISBN 978-84-17212-05-6. Pàg. 51

Variant |    711   /   746   /   843   /   870   /   2473   /   2977   /   2991   /   3002   /   3010   /   3028   /   3045   /   3065   /   3106

Observacions | A les pàgines següents s'inclou una variant del tercer mot d'aquest romanç, proporcionat per Josepa Ribes, Pepa de can Sales: Sa mare també hi anava: -Fia meua quin trebai tens?

El testament d'Amèlia / N'Amèlins està malalta,...

El testament d'Amèlia.

N'Amelins1 està malalta, n'Amèlins fia d'un rei. Cavallers la van a veure, cavallers amb noble gent. Sa mare la va a veure calcigant or i argent. -Digue'm quin mal tens, ma fia. -Vós ma mare ja ho sabeu: un ou que em dàreu a beure, amb vereno me'l dareu. -No digueu un tal, ma fia, mirau que us condemnareu. Confessau i combregau, i vós testament faceu. -Ai, si jo testament faç, vós poc vo' n'alegrareu. Set palàcios tenc a França, que an això vós ja ho sabeu. En daré dos a mon pare, perquè ho és mon pare meu; en daré dos a ses monges, que m'encomanin a Déu; en daré dos an es pobres, pobrets, per amor de Déu; en daré un an en Carlos, que ho és cosí germà meu. L'ànima i es collaret per la Mare de Déu, sa joia i es creuer, per sant Vicent Ferrer. -Aquelles robes de seda, fia meua, que les voleu? -Aquelles robes de seda seran per cobrir el cor meu, seran per cobrir el cor meu el dia que moriré. A vós no us deixaré res, perquè no us ho mereixeu: es tambor i ses castanyoles, perquè soneu i balleu, i en es riplà de s'escala un dogal perquè us pengeu.

1 No queda clar si el manuscrit diu Amèlins o Amèlius, però en qualsevol cas , no diu Melits, que és el que llegim al text que acompanya la notació musical. 2 El text diu meva, però ja hem apuntat abans que la forma habitual a Eivissa és meua.